So ben, che te saré li inscì solecia,
Ritirà in cà a firà la toa stopena,
E che te faré forsi la pissena
Insci da pos al lèč in te la strecia;
O che te ponciarét ol to colaro,

E te ghe tacaré on pizìn galento,
Per far ol to moroso tuto quento
Andar in brodo, e farlo desperaro.
Cara, trat fö chignò, làsset vedero,

No stà a pientàm chilò comè on füstono
Consóleme on pó ol fidego, ol polmono,
No me lassår chilò comè on galbero.
Fam vede, cara ti, quij bei oggiti,

Che m'inamóren tent, che nol so diro,
Che me fen stà tanč not senza dormiro,
E põ me léven anca l'apetiti.

I tò oggiti me pèren dò bei steli,

Che in pü lüsüriènt de la lüsnava,
E quij to ganassit ch'in de zoncava
în insci svernighènti e tanto beli!
Fam vede, cara ti, quij tò bochini

Tanto strecit, che pèren fač col füso,
Che fan ol pòver Togn deslenguà in giüso,
E van disend a tüč: Fem di basini.
Senti, che tüč i pols fan tic e toco,
Quand che vo sbarlogiènd la toa peltrera,
E me senti andà giò tüta l'overa,
E pö resti li müt comè on lifroco.
Quand saral mo quel dì tant fortunati,
Che te consolaré ol mè fög ardento,
Che tiro e mi se tirarèm arento,
Con tuč i man dol nòster sciur cürati?

E petaremo li di bei fanciti,

Se te me zetaré per tò consorto,

Che te giüri d'ess tò fina a la morto,
E la sbavazarèm e tiro e miti.

Sonènd ol calissón, men vüj partiro,

E vüj lassàt chilò la bona notto;

Sò ben, che anc ti te faré insci de botto;

E la sbavazarèm e tiro e miro.

1780. Come Saggi della lingua e della letteratura dell'último periodo dello scorso sècolo, abbiamo scelto due componimenti, uno di F. Girolamo Corio, l'altro dell' abate Giuseppe Parini;

dall'argomento e dallo spirito dei quali chiaramente si vede, come i poeti di quel tempo apparecchiàssero gli ànimi alla riforma, maturata più tardi e compiuta per òpera del Porta.

Istoriella d'on Frá cercòt. Sestine di F. Girolamo Corio.

Ve vorév cüntà sü óna bela istòria
Sucessa poc di fà tra Inciàss e Com,

D'on frå cercòt, fintànt che l'ò in memòria.
Quest l'era on Francescàn, ma no sö el nom,
Nè sò el convent qua' el füss; ma fa nagota,
La cünti sü la fed del dotór Crota.

De scià e de là ogni bott, col bisachin,

A pè scalz, tirâ sü con la zentüra

El vestì a meza gamba, e con l'asnin
Caregâ de sportin (a la figüra

El pareva on remita de desèrt;
Màgher giüst come on gatt mangia-lüsèrt ).

Deo gratias, el bateva a tüč i üss,
Cercand limosna per el sò convènt,
Coi majstadit, medaj, reliqui e agnüs,
Coron de legn che var poc o nïent.
De tüč i part ghe dàven roba a sbac,
E lü intant l'impieniva i sò bisàc.

Sto frå bona limösna, sto frâ scroc
El passava de spèss de Com a Inciàss,
In sül Sgüizer, e inscì come on balòc
El tornava de scià bel bel, pass pass,
Con l'àsen càreg de tabàc sfrosâ,
Fingend de portà via la carità.

Con sto pretest, con sto salvacondótt,
Giaché l'eva imparâ la bela scöra,
El passa franc in mezz ai borlandòtt;
Ogni tre bott i dò el va dént e föra
Coi bisàc, e una inànz e l'oltra indré,
El portava dü corp in d'on carlé.

Prestiné el sòlet, sto frâ gattamorta.
Battend el so senté voltra i confin,
On di el torna de scià con la soa scorta
De pan,
de lard, salàm, lüganeghin,
D'ogni grazia de Dio; ma in fond del sac

Citto! gh'è dént des lira de tabac.

Giüradina! sta völta l'àn tolt via.
Come dirèssem nün, per trabisonda
Quij batidór monàt. Ona quej spia
El l'à catâ süi öv; ghe fan la ronda,
E mo ghe tègnen quàè de noč, de di
La ghiringöla, per podèl grani..

I batidór s'impòsten al traghètt,
Cürand on quej bel trâ, per fàg i sföj;
Per dia, no sèm chỉ sèm, s'el marcadètt
Per sta volta nol tirem dént a möj;
Sèm fiōj de p....., se a sto frá sgïaca
No ghe svalisem tütta la bisaca!

Ma el frâ, ch' el gh'eva ona fedascia al Sant,

Che domà a portà indòs la soa majstâ

Le preservàss di fülmen e tüč quant

I pericol del corp, de tüč i mâ,
De lader, de monėj, de borlandòtt,
Come dis la patàfia che gh' è sott,

Gh' abiel miss san Franzèsc l'inspirazión,
O siel mo stâ averti d'on quèj sò amis,
Basta, el s'acòrg ch'on maladett spïón
Gh' à fà el fiòc; obligato de l'avis!
Per no dà dént in quìj de la tracola,
De bott e slanz el torna indré 'I frå tola.
Apena li dü pass gh'eva óna cà
D'on fitàvol. Deo gratias ! picca l'üss
El bon frâ; la režora: chi va là?

Sont on frá cercadór, Jesüs, Jesus!
Mi credi d'ess rivá propri in bon' ora;
Vorev de vi on piasè, cara režora.

A parlav nett e sčett, sont stá in dogana
Chi indrè d'Inciàss a visità de frèsc

On malá con la févera quartana,

Per guaril col cordón de san Franzèsc;

E ò avü in limosna del benefatór
Cinc scartòz de tabàc propri de sciór.

Ciàpem tütcòss, l'è vera, e no fa dagn;
Ma nün sèm sòlet de tirà scajòra,
Perchè sèm pòver frá; nè mi in taně agn
Che fo el mesté, m'è mai piasü sta scöra
De få sfros de tabac; Dio guarda! ai térmen
Poss andà a risè, che i borlandòt me fërmen.

Per liberam, režora, de sto scağ
Podarèssem tra nün fà on quèj bastròzz;
Vü me dari óna forma de formåğ,

Mi el tabac; e per gionta i istèss scarlòzz
Imbotimii de crusca a vün per ün

Per pastüra al mè àsen, ch'è degiün.

Gh'è propri andà el formàj süi macarón..
La rezora, essènd gràveda de parter,
Lü el ghe dis: Invodèv con devozión
Al mè sant protetór, vérgen e màrter.
Lè la ghe cred tütcòss, e 'l frå cornü
L'à scrocâ via tütt quel che l'à volsü.

Pax huic domui! E inscì, lirón liràn,
Frå tola el trota via col sò ronzin,
Cont el có bass, con la corona in man.
Ecco, che quand el riva lì ai confin
(Ecco perchè ghe disen borlandòtt,
Perchè bórlen adòss ai frà cercòtt).

Påder, o pàder, gh'àl quejcòss de dazi? -
Jesus, sancta Maria! no, la mia gent;
Mi no gh' ò d'òller, che quel poc profazi
De caritá. Ma chi cossa gh' àl dent? ·

Pan, vin, bütér, formàğ, lard e salàm;

Ma, e viòller gent gh'avi nagòt de dàm?

- Tei mo chi! en vörem nün; ghe n’à óna presa?

Lü el cava el scatolin del sò capüš,

E'l ghe sporġ on tabàc de poca spesa,

On tabac ch' el pariva on resegüš.

No gh' al óller de dàn, che sta gingiaca?

Gh'en sarà de mïó chi in sta bisaca.

Quest l'è quel che ne dà 'l pàder priór;

Quest propri el fo fà mi in la nostra ortaja. :

E l'alza i öč al santo protetor.

- Donc ch'el lassa vedè, dis sta canaja.

E al nost åbet vorissev fàg sto tort ·

De tög el privilèğ del passapòrt?

- S'el füss anc san Franzèsc vegnü del ciel, Nün no guàrdem in faccia a chisesia; Nün fèm el nostr'offizi, e lü mo chi èl? Donc ch' el vegna con nün in compagnia. - Mi in compagnia? Mi n'ò che fà nagòlt Con sbir, con batidór, con borlandòlt.

El frå 'l tegneva dür; ma inpünemànc
El s' lassava menà comè on Ecce hom,
In mezz a quìj Giüdè che ghe stà al fianc.

Ma in che lög me menè? El ghe dis. - A Com. -
O san Franzèsc, on religiós, on pàder
Del vost órden tratá pež che nè on làder!

- Là, via, el mènem in dazi al rizelór.
E intant ch'el frå el diseva la corona,
Quij birbón bestemàven tra de lor:
Biassapàter, frå stampa bolgirona,
Frá b.... f...., e 'l tegnéven ben de pista;
Ma quel frå l'era minga on frå Batista!

Te ghe se dá in la stria; mo te stè frèsc
In di patij; no gh'è sant che te jüta;
Racomåndet mo pür a san Franzėsc,
Adèss che te la védet tropa bruta;
Ma quij luganeghit, quij salamott
Vegnaràn propri in boca ai borlandòtt.

Riven al dazi, e i òlter manigòld,
Cum fustibus, comè diseva quel,

Et cum lanternis, el stréngen cold cold;
Tüč ghe córren incontra per vedel.

La faràven trop magra coi salari,

Se no ghe füss on quèj strasordenari.

Scior påder, l'è vegnü anc per lü 'l sò sàbet! Chi el fa mostra de fass vegni on deliqui.

Ghe rüghen in di püres sott a l'àbet,
E in del borsin perfina di reliqui;
E ghe descuåten föra de la mànega
Quindes o sèdes braza de lügànega.

Rüghen per tutt i böč, tóchen, e nåsen,
E rüspen sü coi sgrif comè can brac;
Fan alzà sü perfin la cova a l'àsen,
Per vede se ghe füss scondü el tabàc;
Ghe üsmen de dént in del dïaforètic,
Che püttosto el saveva d'assafètic.

An tanfüsgnå fintant che i cinc pachett
Sòlten voltra; adèss sì che la ghe cipa;
Ma el frå, per dà el colór mej ai polpett,
El se fa vegni el squit, oh! che deslipa!
El trà on sospir, el se büta in genöč
Coi man in crós, e l' alza al ciél i öč.