Immagini della pagina
PDF
ePub

I orsi e i león a jà perseguiteva

Per montagne, per boschi, in zà e in là;
L' andè pò in guerra, e la füdè sta fràola
Cón le bestie e cói òmni óna gran diàola.

La ven da Persia per mostrà 'l móstázz
Contra i Cristiàn nemizi a la sò setta,
Seben in oltri loghi col sò brazz

Pü volte la gh' à dài la maladetta ;
La véd nell' arrivà tant popolazz,
E i dü meschén redütti a quela stretta,
E per curiosità fra tanta zent

La spónze el rozz, e la se cazza drent.

La zent la ghe fè largo, e lè s'è miss Ben ben arènt a remirà colór;

La ved, che l'üna tas, l'òlter zemiss,

E la dona de l'òm mostra pü cór;
Per compassión lü par ch' el pianza fiss,

O de lè, no de lü l'abba dolór ;

Lè, immobil, tas, la guarda el ciél, e insi A la par morta prima de mori.

La se scessi Clorinda a vista tal

Per cómpassión, e la lücciè ón tantén;
Pür de ché manc se dól ghe sa pü mal,
ché tas, che ché pianz ghe par meschén;
Senza spettà la dis a ón òm, el qual
L'era li da na banda a lè vesén;
Disim, car vü, ch' à miss in sti travai
Costór? El mò desgrazia, o cos' ài fài?

Insi la prega; e quel al ghe cüntè
In mezz'Ave-Maria come la fü;
La se fè 'l segn de crós, e la stimè
Che füssen inocenti tüti dü;

A la se mett pertant in tel pensé

De trova mod, che ne i a brüsen pü;

La córr prest al falò, la fa smorzà,

E la se mett coi sbiri a contrastà.

Fermèu, smorzè quel fóg, nessun ghe sia,

Che tizza sü, prest, metti zò 'I boffètt,
Fin che mé parli al re, che, in grazia mia,
Se tardari, lü na n' avrà despètt.

I sbiri i obediss a Sossioria,

Portand respett a quel sò bel aspètt.
Lè la va pò dal re; ma la s'incontra

Con lü, ch'appunt a lè 'l vegneva incontra.

La ghe dis: som Clorinda; avi sentit
Fós molte volte, o Siór, a menzonam;
E vegni chì, ch' ò intés ch'i móven lit
Cóntra la nosta fede e 'l vost reàm;
Comandè, che da mi sari servit ;
Mettìm in ogni post, o bón, o gram,
Mettim in ogni lóg, o bel, o brütt,
Mettim a lessi e a ròst; farò del tütt.
olter lè na la dis; el re respónd:
O zóvena valenta, zà se sa,

Ch'in tüta l'Asia, anzi per tüt el mond
La vosta fama, e 'l vost onór sen va;
Adèss, che in sto düèl v'ò per segond,
No me resta pü nién da dübità;

Pü speri in vü per mè socórs, che quand
Vegnéss ben anc coi Paladén Orland.
Zà me par,
che Goffréd sia ón Menasira
A vegnim a trovà, com' el menazza ;
Se v'ò mò da impiegà, n' al sia mai vira,
Che na ve daga a vü la prima piazza;
A fàu mia generala el ciél m' ispira;
Comandè vü, quel che vorì che fazza!
Insì 'l diseva, e lè con volt amig
A la ringrazia, e pò la torna a dig:

Che prima de servì vobba 'l salari,
Diri, che l'è na mezza impertinenza ;
Ma a cunt del soldo me saràven cari
Quei ladri, e i ciami alla real clemenza.;
I ciami in dón; e pür, s' el fatt l'è vari,
No se pól minga dàg quela sentenza;
Ma tasi quest, e tasi ogni segnal,

Che me fa cred, che ne i àn fatt sto mal.
Dirò nomà, che, se ognün cred e züra,
Che sia 'l popol cristiàn ch' abba fatt tant,
Mi son d'ümór contrari, e son sicüra,
Per na resón pü fort e pü calzànt;
Che vü n' abbiè fài mal ò gran pagüra
A fà quel che ve diss' el negromànt;
Che na sta ben l' avè nele moschee
Noste i idol dei oltri, e nóve dèe.
Donca, se l'àm da di conforme a l'è,
El miracol l'è stài de Macomètt,

E l' avrà fài an' lü, per fàn vedè,

Ch' ai loghi sò bugna portàg respètt;

Ch' el fazza donca Ismèn el sò mesté. 9

Ch' el fa i incanti, ma n' al mostra 'l pètt;
Nost mesté l'è cón i arme fàss onór,

E nüm àm da fà panza sül valór.

Insi la dis; e 'l re, ch'a cómpassión
Inevida el se piga, e cón desgüst
Al se lassa però mett in resón,

Part da quelle preghere e part dal giüst;

I liberi da mort e da presón,

El dis, perché sì vũ, vói dàu sto güst;
I assolvi, o i doni, e i lìberi in sta guisa,
I abbien o netta, o brütta la camisa.
Così i a deslighén, e ventüràt
Fü ben, a dìla giüsta, Olind ardit,
Ch' el podè fà finezze, e col sò stat
On nòbil cór, ma dür, l'à intenerit;
Così da morte a vita a l'è passat,
E l'è zà spós, non che morós gradit;
El vóss mori con lè, e adèss, che pü
A n' al mór lü con lè, lè viu con lü.

1800. Memoriale di Carlo Codazzi, per avere in dono un gatto.

Cara süra Marianén,

Già che vedi che la gh'à
Ona gatta e dü gattén,
Che spasseggia per la cà,
Se quaidün na vól dà vìa,
N'ò besogn vün per cà mia.
Ma siccome i m' àn cũntàt,
Che quel pont de dà vìa gatti
L'è per lè ón affàr de Stat,
Che ghe vól suppliche e patti,
Ghe presenti el Memorial
Che la preghi esaminàl.

Ghe prometti d'òm d'onór,
Che a quel gatt che la me dóna
Gh' avaran in cà l'amor

Che gh' à adèss la sóa padróna;
Che de cünt el tegnaràn
Pü ch'el bè de san Giovàn.

Comenzand, a la matina
Ghe darem de colazión
0 'l caffè, o la polentina,
0 ” suppen cól formaj bón;
Ghe sarà al disnà, e a zena
La scüdela semper piena.

Preparat gh'ò ón lett polit

In cüsina per la nott,
Che de penne l'è imbottit
De capón e d'anedòtt,
Perché el possa fàg la fopa,
E stà cald comè na topa.

Che la gh' abbia no pagüra,
Che ghe dàghen pò de gross;
Che per mi la fo sicüra,
De ciapàl de spess in scoss,
Carezzàl, fal córr adrè,
Tal e qual che la fa lè.

Ghe prometti e fo reguàrd
De tasè, d'avèg pazienza,
S’el robass quái toc de lard,
Quai polpetta in la cardenza;
Ghe sarà proibizión
De pezzade e scopazzón.

In persona a fàg rapport
Vegnarò na volta al mes,
Se l'è viu, o se l'è mort,

S' el vèn bel, s' el cress de pes,
S' el sta in cà, o s'la tovaja
Per i tecci a fà la saja.

Per l'inflüss dela contrada

Me figüri, che sto gatt
El farà quài bardassada;
El farà fors' anca el matt;
Sant'Antoni! figüràss!
Là de savi gh' en pól nass ?

E per quest on cert pensér
Me ravana in del cervel;

E son quasi de parér

De ciamal el mattarèl;
Che sto nom el spiega ben,
La capiss? de dove el ven.

Se la gh' à gnente da di,
De gióntàg, o de tó via,
Che la disa donc de si,
Che mi 'l gatt el porti via,
Ringraziandola de cór

Intratant del sò favor.

I due sonetti seguenti sono di Gio. Batista Fugazza, chirurgo maggiore dell' Ospitale di Lodi, ed autore di molte poesie ancora inèdite.

Il Poeta paragona sè stesso a S. Giovanni Batista.

Predicheva al desèrt san Gioàn Batista,

E anca mi cole done ò fài l'istèss;
Fra tüti i sant l'è mess in cap de lista,
El saréss anca mi, se ghe n'avess;

Lü el leggeva in del cór a prima vista,
Cognossi an' mi i cojón del mè paés;
Per na dona l'à fài figüra trista,
E mi l'ò fài almén per vot o des.

Lü el batteseva in riva del Giordan,
E ne gh' era per lü mai dì de festa,
Battesi an' mi, lavori come ón can!

A lü perfén i gh' àn tajàt la testa,
A mi pó, speri, che m' la lassaràn....
Pücciasca, ajüt! ghe calaràu an' questa!

Contro un cattivo poeta.

Ciappel sü in braz, tirèghe gió i calzón,
Alzèg sü la bolletta, e fèl settà

Sü üna pigna de rüsche de melón,

Che quest a l'è 'l Parnàs che a lü ghe va.
Quattèghe el có de föje de züccón,
Che sta verdüra a lü la se confà;

E per cetra al poeta ciólattón
Dèghe in man el braghé de nonobà.

Fè pó, che i biricchin i vègnen via
Cón cüccümeri marzi, üngin de bò,
Pettazz de zücca e ogni altra porcaria;

Fèghii trà in del móstázz, e vósè: viò,
E disighe: A infamà la poesia
Asnón mazeng ghe tornaret anmò?

4826. Poesie di Giuseppe Riboni.

In morte di Donna Elena Crociolani

moglie dell'avvocato Giuseppe Visconti amico dell'autore.

[ocr errors]

Se 'I trist pensà gh' avéss de l'Aretén,

Disaréssi de quel che sta ben no;
Perfén la tacaréss..... ma l'è destén!

E col destén mia propri sbassà 'I có;

Quand che lassü gh'è scritt: incó l'è l'óra,
L'è inütil, la se passa miga fóra.

Liber essend però 'l pensà de l'òm

(E quest l'ò vist mi scritt, ién miga lappe,
Sü la lege de Dio, nè so in che tòm),
A cóst de fàm brüsà ón bris pü le ciappe,
Vói dila, che l'è chì che la m'ingossa:
Signór, cossa avì fài? L'ì fài pür grossa!

Povera dona Lena! Perchè mai

A mez dela sóa vita Pavì tỏi?
Perchè gióvena e sposa l'avì fài

Tant brava, e rara måder de nóv fiói?
E perché ghe l'i tolta sul pü mèi,
Lassandij cole man in di cavèi?

Podevo pür.... ma no: ve ciami scüsa,
O Signór, só passat voltra i confén;
L'è quest on pari cas de quela büsa,
E de quell'angiol de sant'Agostén;
Sì, sì: perché l'i tolta el savi vü!
Sül perchè mi la pianti, e parli pü.
Miga però a negà me sentirò,
Che possa decantà le sóe virtü;
E, se l'è morta lè, che viva anmò
La memoria de quel che on dì la fü;
Müsa de Lod, te preghi, dam la lena
De scriv e vita e mort de dona Lena.

In Lod, e in fén del sècol chi passat
Da bon påder e màder l'è nassüda;
Da fióla dei bon segni n'à pür dat,
E dei pŭ mèi n'à dat dopo cressüda;
Bravüra, có, prüdenza, spirit, flemma,
Dona Lena la gh'éva tütt insemma.

« IndietroContinua »