Immagini della pagina
PDF
ePub

Bell'asta, ógi parlanti e cavéi négher
La gh'aveva l'istèss comè ón velüt;
Brünetta sì, ma d'ón mostàz alégher,
Miga de sto gran bel; ma bela in tüt;
Jéren tüte de lè grazia e manera,
Bóna de cór, e ghe l'aveva in cera.

Ai primi tic e toc de quel fiolett
Che tenta e mett sott-sora tütt el mond,
Da franca dona Lena ciar e nètt
Al sfazzadèl la gh'à savüt rispond,
Disèndeg: Nel mè cór se ò da fat sit,
Vói miga dei gingén; dame ón marit!

E, o ti ben fortünàt, che te sè stài
L'ünic, Viscónt, che al cór te gh'è fài piaga;
E se per lè del sospirà t'è fài,

Col tóla infén a te gh'è avu la paga;

Perché, se fra de mila e pü mójé

La bravissima gh'era, l'era lè.

Se quaicün ghe füss stài, che pür ghe n'è,
Che tenta in dele cà de mett el morbo,
La feva el sórd, e se quaicòss an' lè
Caso mai l'avèss vist, la feva l'orbo;

Quel che a l'òm gh'era car lè tütt la feva;
Pü per l'òm, che per lè, lè la viveva.

Per quei sò cari fiói, Gesüs Maria!
La se saréss perfén cazzada in tocchi;
A dì pü pòc faressi la bosia.

In pont de cà, la feva andà coi fiocchi;

A finila, e di tütt: a l'era rara!
O mort, o mort, te sè stài trop avara!

Ma l'è mond! De contenti per ón pò
S'en trova, e per ón pezz miga ghe n'è:
Sente, o lettór, che brütt passàğ chì fo,
Dala vita ala mort passi de lè!

On sospir, óna làgrima, se dür
Come on sass no te sè, ghe l'ò sicür.

In quindes ani e ón terz l'à fài dés fiỏi;
Nóf san, bei, de vegnüda e de talènt,
Vün sol, nè so in che temp, a ghe n'à tói
La mort; ma in dés tón vün l'è poc o nient;

E dal penúltim pàrt a sto pàrt chì,

Cinc' anni senza fan l'era stài lì.

DIALETTI LOMBARDI.

Poverina! pariva, ch'el sò cór

El ghe disèss: in quest t'è da mori;
La gh'éva pü quel sò gran bel ümór,
La sospireva sèmper nott e di,
Figürandes denànz l'ültima fén
De la mójé de sò fradèl Cecchén.

Pür tanetant, per grazia de l'Altissim,

Ai ventisés de sto febràr l'à fài,
Oh! che bela fiolina! e pó benissim

Le pü care speranze la n'à dài.
Fina ai cinc di benón se l'à passada,
E pó nei sés l'à dat óna voltada.

Nei sett, nei vott l'è stai, nè sì, nè no,
In pericol; nei nóf l'à pezórȧt;

A sègn, ch'el scior dotór, scorlènd el có,
Sübet i sacramenti el gh'à ordinát.
Chi dal prèt, chi de lì, de là corriva;
Che a pianz, che a sospirà ne se sentiva.

Don Pepo pò... sì, poverén! A védel
L'avaréss miss ai sassi compassión;
A dil, e vèdel no, se pól no crèdel!
L'era lì lì per dass a perdizión;

E mi.... e mi, ne l'att ch'el confortevi,
Fasèndeg cór, squas piü de lü piolevi.

Quand s'è sentit el mórmórà lontàn
De le vós dei devoti che vegnèven,
de man in man,
E tramezz quei dlen dlen,

Del campanén, che al cór frèg i mettèven.
Vegnüdi in córt, a pian! gh'èm dit, è al lètt

Ne n'èm lassàt vegni che sés o sett.

A vedela a ricév Dio per vïàtic,
Con tüta quela santa cómpónzión,
L'era na roba de restà là estàtic;

Pó, de destàss nel pianz per cómpassión;
Cón giónt le man, cói ógi alzadi in sü,
M'è pars che la diséss: Signór, fè vũ!

Bela rassegnazión! Se ò da mori,
Pazienza! In fiaca vós dopo l'à dit;
La vostra santa man, Signór, tegni
In süi mè cari fiói, sû mè marit;
Quest l'è l'ünic cónfòrt, neghèmel no !
Dèmel, Signór, che dop contenta a vò!

Da meza moribonda l'è stài li,
Lassanden nel sperà, nel disperà,
Dop del vïàtic, squasi quàter dì;

De questi in vün, sebèn con del da-fà.
L'à prononziȧt ste dó parole anmò:
Voi vède mè marit; neghèmel no!

Sül si, sül no sèm stai li ón bris; se cór
Là pó da lü, che l'era squas che lè
Moribond de passión, e ghe fèm cór.
Andèm, andèm! Lü l'è levat in pè,
E lì, quasi portàt da ses o sett,
Eccol, tel là! da la sóa part del lett.

Letór, guàrdeg al cór, e miga ai ógi;
Te vedarè che làgrime ghe gronda!
Guàrdel là miss in tera in süi zenógi
A fàg le scüse; e lè, da moribonda
A dìghe: I fiói!... mi mori, e ti te resti!
O Dio, o Dio! Signór, che passi ién questi!

Lü l'èm tói via, che pü el podeva réğ;

El pür respir a lè gh'era restàt,

E, sèmper süvia là, de mal in peg,
Ai dés de marz, apena el dì spontát,
Senza squas pü speranza, lè là dài
D'óna sicüra mort tüti i segnài.

Gòmit, sangót, la làgrima e lüsenta
Lè la gh'aveva del mostàz la pell;
E l'ans de man in man al se ghe lenta.
A le dés ore gh'era zà el carèll;
Sónen i botti, e del sò lett ai pè,

E piansènd e pregànd stèvem per lè.

E mentre proferiva el Reverendo

Don Luigi quell'ültim Cosi-sia,

E l'in manus tuas, Domine, commendo...

Si, dona Lena, si... Gesù e Maria,

Lè, trand la bóca in sbièss, e ón piccol sghil,

L'è morta; ahi! vegni frèğ anmò nel dil.

Alter che pianti e che desolazion

Se sentiva, e sott vós a di: l'è andài!

Ve disi niente in che disperazión

A sta nova Don Pepo l'era mai!
Letór, tel pódi figürà chì ti;

Vita e mort de lè ò scritt, mi lassi lì!

Per nozze di Gismondo Albertini con Luigia Franchini.

ón pezz fà te mel disevi,

Che sposàla te vorevi

La Luisa, e n' el credevi.
El perchè vót che tel diga?
Me pensevi propri miga,
Che t'avésset de stà in riga.
Mi però con gran piase

Senti adèss, che te la fè
Dop-domàn per tỏa mójẻ.
Te fè ben, Gismond, a tóla!
L'è na bóna, bóna fióla,

E che spüzza niént de ciola.
L'è belina a mezz a mezz;
Ma el trop bel, Gismond, l'è pez;
Mal sicür l'è 'l piatt de mezz.

Per na cà, tel disi mi,

E s'el disi, tel póss dì,

Da per lè la fa per tri;

Le sóe man san fà del tütt,

La sà fà 'I graziós e 'l brütt,
Parlà in temp, e in temp fà 'l müt;
A finila, e dila ciara,

L'è na fióla singolara,

E che a tanti saréss cara!

Se sta perla l'è per ti,

Vag de cór a di quel sì,
Che a sentil ghe vegni an mi.
Dopo pó tóa cüra sia,

De fàg bóna compagnia,
E fà no da testa-via;
Ciapa có d'òm de giudizi;

Mett de part ón quai caprizi;
Schiva l'ozi e certi vizi;
Senza stizza e senza fel,

Fa tuttcòss, e va bel-bel;

Mi te parli da fradèl.

Pó, regòrdet, o Gismond,

Che, per gode ón pezz sto mond,

Mia cercàghe miga el fond!

SESTINE

in morte della signora marchesa Sofia Sommariva
nata Seghizzi.

Vittoria, portinaia della Casa Sommariva, racconta al marchese Emilio suo padrone la visione da lei avuta nella notte del 25 marzo 1825, giorno in cui la marchesa spiro.

Stringat el cór, gh'evi ón pügn d'ógi e ón gróp

A la gola, da tóm quasi el respir,

E còn la Mort danada come in cop

Mi seri injér da sira, per quel tir

Che l'à fatt inanz temp, a portàm via

La mè padróna e sóa mójé, Sofia;

Quand, dop la mezanòtt, invèrs de l'ora,
Senza pü forze in corp, per la passión,
Coi pagni a mezz a mezz cavadi fóra,

A me son trải sül lett a traverson;
Ai brazzi in crós gh’ò mettüt sora el có,
Savènd squas pü, se füdéss viva, o no.

Nel barlum dei pensér che me vegneva
Però de tratt in tratt a me pariva
D'avèla anmò lì inànz, che la me feva
L'ültim parlà chẹ la m’à fài da viva,
Disend: Prima de Dio, dopo de ti,
Pò de Sofia regòrdet tüli i di!

Dop quest, inanz a m'è vegnüt el quàder
De l'ultime ore de la sò angonia;

Ghe disèven i fiói: ah! cara måder!

Lü, pòver siór marchés: cara Sofia!
Spirit! E lè, si, si, la respondeva,

Basand quel Crist, che strett in man la gh'eva,
Squasi el Crist ghe déss fiat; pó in bassa vós

Ste parole che chì l'à dit anmò,

Dal sangót soffegade e da la tos:

O Emili! o fiói! o car! o cari, a vò;

Semper nel cór, sèmper denànz ve sia.......
Chì l'à tasüd, e l'è spirada via.

Tütt che in visión, in quel moment provevi

On gran dolór, nel vèdela a spirà;

El cór strazzàd de tal manera a gh’evi,
Che s'eri l'ültim bóf an' mi per trà;
Quand che me senti vün comè a scorlìm,
E pó na vós: coràğ, spirit! a dim.

El có levànd, ôn òm lì insi me vedi,
E vósi a pünepòss: Gesüs Maria!
Lü 'l me prevègn, disènd: E che te credi?
Fors, che ón balòss, ón malfatór mi sia?
Som ón amis! Con sta parola el m'ànima;
Lü: son Fügazza; e mi: el dotór bon' ànima?

Si, propri quel; de lü pò, siór marchés,
Ciamand, el me vegn fora a dim: dov' èl ?
Che se l'è in lett, làsseghel pür, ch'è istèss;
A ti, Villoria, te poss di tütt quel
Ch'ó de dig de la quòndam marchesina,
Col patt de riferighel domatina.

Prima de mi però mia che te disa,
Che, dop quatr'ani e pü de fóg ardènt,
Da conzàm brüsatàt in mala guisa,
Per via d'intercessión d'ón mè parént,
El mè zio manegión de l'oratori,
Son ricettor de porte al purgatori;

« IndietroContinua »