Immagini della pagina
PDF
ePub

Föra di buttighég e dai caffè

Costur che parla a ü möd de Dio, de' Sang,

Che propi al par ch'i li abbia fag coi pè;
Stampa de temerari e de birbȧng,

Ch'al par,
che vojè al ciél dà la scalada
Coi voste altüre, com'al fè ì Gigang;
Per mostràf quat a sief fó d' caresada,
No gh' völ miga ol savì de Salomù,
Gnè quac gran testa fina e trapanada;
Basta ü barlüm ch'a s'gh'abbi de rasù,
Basta ch'ün òm nol sia matt de ligà;

E per quest m'aschi a dì, che a' mi sò bu. ec. ec.

1830. Finalmente dopo una lunga, ma póvera e stentata esistenza, la poesia bergamasca venne ristaurata per òpera del benemèrito scrittore Pietro Ruggeri tutt'ora vivente, autore d'un gran número di poesie di vario metro e stile. Dalla raccolta delle medèsime abbiamo scelto le seguenti, per dare un Saggio così del moderno dialetto, come della perizia dell'autore nei vari gèneri di componimento.

La mort d'ü vèč avaro.

Ü tal Missér Antone de montagna

Pié comè ön öv de solč e de pecàč,

Che a montunai, per fan pò ü dé cöcagna,

L'ia fac de onge per sinquanta gač,

Passat i carnëài settantasètt,

L'era visì al momét de trà sgarlètt.

Vale a dì, che l'istava mal de mör,
E che in virtü, no so de qual Bëàt,
El Siúr ol gh'ia toccàt ü tantì 'l cör;
Ma sessant' agn nol s'era confessat;
Onde vedi 'n quel có che ingarbojú
De ladrarée, d'üsüre e trasgressiú!

El fè ciamà 'l cüràt del sò pais,
Che l'era de quei òm che ghe n'è pòc,
Miga de quei ch'i vend ol paradis,
Che söi pecač di siore i fa de loc
Per ol caffè, per ol disnà, o la sena,
Per god in santa pas la Madalena...........

La Madalena, sé: cos'ài capit,
Ch'i resta lé comè scandalizàč?
I faràv miga csé s'i gh'aés sit,

Perchè, se almànc no parle con di mač,
Per Madalena intende la boccala,

Che s'ved in di ostarée la piö badiala.

Dunque, per god in pas la Madalena
Piena de ì, magare d' trentadù;
Mé no ghe trỏe nissöna roba oscena
Ch'i diràv lur, de fà quei sguersignù!
I scüse, ma'l ma par brött natüràl
Quel söbet vardà sbiès e pensà mal.

In somma l'era ön òm franc comè 'l sol,
Con tat de cör per töè de fà sguazzètt;
Pacciòt, alégher comè ü frâ d' san Pol
Stimat e brao, ma ömel comè ü sčètt,
D'agn söi dò anta, e stat comè Dio öl,
Con töte i protessiù fò del baöl.

Ma andèm col pret al lèč del moribond,
Che, dopo confessat in quac manera,
El dis a olta us: Dovrò 'ndà in fond,
Se no turne la roba de chi l'era?
Padrù de sento e passa méla scüč,
Dovrò lassà i mè sčèč chẻ nüč e crüč?

No gh'dighe d' lassài nüč; ma de pagȧ, De compensà chi gh' vansa e i danegiač; Infi vergota, o tant ghe restarà;

Cosi l'ischia de'ndà zó in di danȧč;

Dis ol cüràt: o la restitüssiù,

O zó a l'inferno sensa remissiù!

E'l moribond: El lasse, che ü moment

En faghe almànc parola coi mè sčèč;
Che vede 'l sò bu cör, comè i la sent;
I vègne pör chiló3ntùren al lèč,
E lü, che forse a casa ergü i l'aspetta,
El vaghe, el turne che de ché ön' uretta.

El turna a cà 'l cüràt gnèc e intrögnét,
Perché l'à capit bé, che quel ladrù
Öna quac balossada 'l völ fà dét,
Ona quac di sò bune transassiù,
Col guadagnaga almànc ol sent per sent,
E negossià, s'el pöl, al Sacramént.

PARTE PRIMA.

Tra lü 'l disìa: M'imagine i consèi
Ch'i ga darà quei sò tri fiur de irtü;
Balòss, canàe, i par tri Agnös-Dei,
E se i podèss, i è forse pès de lü;
I mel cassa a l'inferno quel margnöc,
S'el Siùr nol la té sald per i pelöc!

Ma lassèm ol cüràt, e via de vol
Tùrnem al leč de l'avarù ch'el mör;
Che zà col carozzòt ch'i à tölt a nol
I l'aspeta i dïàoi con tat de cör;
Ch'el ciama amò i sò sčèč töt disperat,
Per vi d' dà fò töt quel che l'à robàt.

Col có bass e coi öć impetolac

De làgrime e de ì, scé bu fiöi,

Sà e là 'ntùren al lèč i vé quaè quaè;

E lü 'l ga dis: Mè scèč, gh'ò ön ingarböi
De fav sai, che fors' el savri zà;
Che per i onge mé no m' poss salvà.

El salta sö 'l magiùr: Tata, tasi,
Che m'sè infurmàč zà töč che l'è quac agn;
Per me disi, fè pör töt quel che oli;
Ma no trè fò i fastöde di calcàgn;
De miga scoll ai bùzzere de töč,
Per lassàm nu pitòc i mez ai piōč;

Vedi, che nu m' sè trì, e vu sì ü!
Risčièla, tata, cör, dis ol segónd;
El terz, ch'el gh'ìa öna ciera de cücü,
El par,
el dis, che l'abe de 'ndà 'l mond!
Andèm, risčièla, in fin pò de le fi,
A's' andè zó, a la longa v’üsari.

Vu, che pati csé féss sèmper ol frèč,
Che stè a caàl al föc töt quant ol dẻ,
Che fena 'l mis de Lüi vi scoldè i lèč,
Dovressev anze staga piütòst bẻ;
E v'üsari; risčièla... eh! gh'n'è zó tace
Ch'i gh'ia sõi dič, perdia ! onge csé face!

Risčièla, cor, de brao, spelè che v' vöte;
Lassèm fà nu a scüsàv col siór cüràt;
Sè bass de có, aidémel, alza số tẻ...
Varda ch'el mör! l'à quase i öč serȧt!
E lü'l dis sotta us: Vò del de bu;
E lur: Addio nè, preghè 'l Siùr per nu.

Avri vést süi banchéč di brötte stampe Ch'i fa vedi la mort del pecadùr,

I mez a quei dïàoi ch'el par ch'i rampe Fò de per töt, per fàga grand'onùr; Figürevla de fato in de sto lèč,

E che i dïàoi i séa scé tri bu sčèč.

E cosé l'è crapàt i sto avarù, Abandonat e maladet de töč.

A vóter, mač per i specülassiù,

Che oli fà sold sõ in d'öna pell de piöč, Preparev a sta mort buzerunassa,

Se mai gh'i dač de onge a fà robassa!

Sonetto contro un barbiere.

Gran telescopi e canocciài ghe sea,
Spécüle olte fena ch'i öl lur,
I è töč insèma öna mincionaréa,

A la scoperta, de la qual só autùr.

Chi öl studià e chi stödia astronoméa;

Chi l'à stödiada, e i è zà professùr;

Chi sa diletta co la fantaséa

A contemplà del siél i bei laùr;

Chi lüna, sol e stele i völ vèd bé,
Fössei a' Galilei, senza spetà,

I vaghe del barber che gh' dirò mé;
Che la minùr di sò abilità

L'è 'l fà vedì i pianèč ac al mez-dé;
Figürèv pò de noč cosa 'l farà!

Canzone.

O Margi, salta fò del balcù,
Che d'amùr chilò crépe per té;
No poss piö majà pà de melgù,
La polenta la m' par toc de fé.
I tò öč i è du öc de sietta,
Du balců, dò lanterne del siél;
Se i osèi, o i farfale i saetta,
I è servič, no i ga lassa piö pél.

Ol tò nas l'è ü gropì che consula,

La tò bocca ü bochi de coral,
Dove i grazie i basì i ga ridula,

E i fa l'òm deventà ü siforàl.

I cheéi, che intorciač e fač tresse
I ta fa sö la crappa ü taèll

De gogiù, de spadine csé spesse,
Del tò có i fa del sol ü fradell.

Se pò adòss e s' ta féss l'inventare,
Dighe mé che sostansa s'ta troa!
De granate e corài ön armare,

E diamant iscondìč in da boa.

Che brassoč, che spalotte, che éta,
De copà 'l facchinù piö roböst!
Oh! che timpane, che calaméta,
Oh! che pòm in tel zèrel del böst!
Té sè léssa, löstrada, lösenta,
Comè 'l mànec de vanga o badél,
Te fè gola comè öna polenta
Con löanga, o sardù de barél;

Ma quat bela de fò té sè töta,

Té sè brötta, crüdela de dét,
Comè pom che fa schéfe, el riböta
Soto rösca che ingana la zét.

Per quat corre, che dighe e che faghe
Con töt mé, té sè sèmper l'istessa;
Té sè té, che té vö portà i braghe,

E té m' fè de prïura e badessa.
Coi gogì t'ò comprat i sta fera
Sic ferrèč, öna rócca e trì füs;
E té sèmper té m' fè brösca ciera,
A te m' vàrdet con tanto de müs!

Cremasco.

1712. Il più antico Saggio, che ci riuscì rinvenire in questo dialetto, è la seguente poesia, per monacazione della contessa Medea Griffoni S. Angelo, in dialetto rústico, stampata in foglio grande volante, in Crema dal tipografo Mario Carcano. A la lüstrissema signora contessa Medeia Griffona Sant'Anzol, in del fàs monèga nel nobeléssem Convét de S. Maréia de Crema, col nom baratat in sora Maréia Quintilia. Poeséia de Zován Méneg Ottollàv de Gabià, fitàgol de cà de sò signoréia lüstrissema.

Mé, ch'a sò üs a tend la vacaréia,
Mé, che de letra n'ò stüdiàt nagòt,
Gross de legnam, de lengua rüstegòt
Vegn chitò per descór in poeséia !

« IndietroContinua »