Immagini della pagina
PDF
ePub

Al vé tamàgn splendór fò per quei büs,
Che manda quel vos pèt con quei tetù,
Ch'a i m'à passàt ol cur co li rais,
Ch'al par che siaghi après al tò bel vis.
El Terz.

Oh! quant senti d'amor quel veretù,
Ch'a m' vegn con tat fürór in dol stomèc!
E fos l'è a quel, Madona, la casù
Che m'à fat tage nog zelà de frèt;
Alora quand a m' dèssef quel sguaitù,
Cun quel süspir d'amor ch'af del baget,
A m' senti al cur tağ rasp, piche e rastèi,
Ch'a gh'ò lassàt la miola di büdèi.

El Quart.

Quand ò molt bé compris el vos faciù,
Ch’a vò sminà dal có fin ai calcagn,
Quei uğ che par do büs lazzabotù,

Cun la mascherpá in serč per dò compàgn,
El nas che m' fa somià 'l cul d'ün capù,
Casù de mia schigàita, e pena e lagn,
Cun quel odór aprèss de scalmani,
Che m'à mess in angossa de müri;

El Sic.

Quand consideri bé quel vos stomèc, A m's'a cumùf ol sang al trağ plümér, Ch'a l'è icsi blan, icsi sgüràt e nèt,

Che m' spreghi el fos el cül d'ün carbonér;

Cun quele beli spalli da zerlèt,

Ch'à fà giazza le predi di zenér;

Quel bochi zavatù, doja, malàn,

Ch'à icsi ferüt d'amór la Togna e 'l Gian.

El Ses.

A m'a cantàt fin st'ora tağ canzù,
Ch'a gh'um süt la lünèla in dol magú.
El Set.

O bé, mo zà ch'a m' dig ol bojamét,
Sberpa mo in pó i orèğ al mè salmù,
A la presezia de sta bela zét,
Qui circumspèğ rüzàğ in d’ü montù.
So' ol Gian, che t'ò servida fedelmét,
Quand che no t'abi breca compassiù.
E l'è di agn sés, e riva aprèss a set
Ch' a m' cata per tò amór sü sto cantù;
Tu m' vedi sobrinat chilò dol frèt,
E ti no t' fè dol Gian cas d'ün marchèt.

L'Ott Strambòğ.

Togna l'è fosc, l'è ol tep d'andà a dormi;
Ist'ora mò no but via i mè paroi;

Sò pür, Togna, el tò Gian, e s'nol vü crì,
Fa la sperienza de quat bé ch'a t'voi,
Pota de l'antecùr, scügne pür di.
Tu vũ inquarnà che volti carta o foi,
E sò bé mi, che poss crapà e mürì,
Per tě, strïazza, de l'afàn ch'a m' toi.
L'amor dol to bel goss blan. e tamagn
Mà fat brüsa dal có fin ái calcign.
S' tu vü, Togna, ch'am canti ü bel canzù,
Sporz fura ol có de 1 üsso, o dal balcù.

El Fi.

La Massera da-bé.

Mass. Brigada, zà, zà tüğ,
Faméi, masséri e piğ,
Corri, corri, corrét,
Corri zà prestamét,
Che voi di una cansù;
Zà tüğ in d'ün montù.
Na m' derumpi ol parlà,
Conzèf qui tüğ da mà,
Che la posse senti;
Orsü plü no f' movi,
Notè bé el zanzüm,
Che impari un costüm
De quei che no sen somna.

El fó un trat una fomna
Che cercava guadagn;
Strazzada, senza pagn,
Brütta come ün zavått,
Pelosa come un gatt,
La pariva in del volt
U mesorèl de polt;
L'era pò tat piü accorta;
La vegn batti a la porta:
Ché zỏ, đe cả, do sif?

E m' respónd: che volif?
Ponte, cazzef in cà.

Mad. Bondi, madona mia.
Mas. Ché sif? che andè fazat?
Mad. E so' Flor da Cobiat;
Vignét icsi de dét,
El m'è vegnüt talét
De vegnif a trovà;
O intés che fè filà;
Vegn mi da vó per quel.
o tolt ac sto sacchèl

Da logàl, se m'en dè.
Mas. Perché no so ché f' sie
No vorif quas falà;
Che, quand l'ò fò di mà,
Che no foss pò scottada!
Mad. Oh! quand m'ari pruada,
Vedri le mie bontàt;
Si bé foss da Cobiat,
E so' perzò fideta;

L'è bé lu ver ch'a m' steta, Nu m' vul perzò robà; ec., ec., ec., ec.

1820. Non avendo potuto rinvenire verun'altra produzione in questo dialetto, balziamo d'un salto dal XVI al XIX secolo, nel quale il solo Quaresimale dell'avvocato Lottieri, distribuito in

quarantaquattro sonetti, comparve alla luce. Mentre porgiamo uno di questi in Saggio, così della lingua, come di tutta l'òpera del Lottieri, godiamo di poter soggiungere una versione tuttavia inèdita della Parábola del Figliuol Prodigo in sestine bresciane del cèlebre scrittore Cèsare Arici, nella quale è miràbile l'ingegno col quale seppe accoppiare alla versione letterale la spontaneità del verso e la purezza del dialetto!

Il Mercoledì delle Céneri.

SONETTO.

Memento homo quia pulvis es
Encü süi pülpeğ tuna i oratùr:
Parole che mett frèd, spaènt, orrùr
A chi no pensa giüsta ai brüğ strambės!
E, ascoltàng, se ghe féssem sü riflès,
Nol regnaraf el maladett ümùr

De tuss nel carnoàl i sonadur,

E fà quat düra l'an tütt a la pès.

Pür, l'è pòc l'èss de pólver ampastat,

El più important a l'è quel reverteris,

Col qual finiss el test sura sitàt!

Oh! tristo, oh! avaro, oh! òm spropositàt!

Che diset a sto colp de reverteris?

Ne él forse ön laùr de dientà mat?

El fiöl dissipù.

SESTINE

Gh'era öna olta ön òm ch'el gh'ìa dü sčèč:

On dé 'l piö zuen el dis al sò bobà:
Bobà, dèm quel che m' tocca; e 'l pòer vèč

Et ghe fa la sò part, e 'l ghe la dà.

Poc dé dopo, con töt quel ch'el gh'ìa ìt,
Dal sò bobà 'l piö zùen l'è partit.

E l'è nat bé de lonz, e là 'l vivia

En d'ön gran lüsso, e 'l vüjò mà 'l fatt sò.
Entant l'è ignida öna gran carestia,
Che ac ai piö rec la fàa gratà söl có;
Poer fiöl! pensèga oàlter che pati!

U iscé bé no íga piö ü quatrì!

La fam la cassa 'l luf zó dla montagna;
El pòer zuen l'è nat a fà 'l famèi,

E da ön patrù ch'el la tignia 'n campagna
Perché 'l menéss a pascolà i porsèi;
Dóe spess el s'engöràa 'n d'ön porc a' lü,
Per sassià co le giande el so dizü.

On dé che squase no 'l podia stà 'n pè
De la fiachessa, el gh'è saltàt in ment:
En casa del bobà i ghe mangia bé
Tað servitùr, e no ghe manca niént,
E mé sto ché a mori de fam! Ah! no:
Narò del mè bobà e ghe disarò:

Bobà, 'l so ch'ò fat mal, pör trop el so,
Che v'ò offendit vó e pò a'el Signùr;
Mé no mèrete piö de stà ché amò
Come vost fiöl! tegnim per servitùr;
Ah! bobà, issé sfinit e issé sbindù,
Disim, no ve fo miga compassiù?

E l'à tölt sö, e l'è nat del sò bobà;
E l'era amò de lonz, quan ch'el pòer vèč
Ch'el l'ia podit appena figürà,

El gh'è corrit encontra, e coi brass strèč
El l'à ciapat, e per el gran contènt

El l'à basâ, e nol podia dì niént.

E lü 'l disia: bobà, pör trop el so,
Che v'ò offendit vó e pò a' el Signùr;
Mé no mérete piö de stà ché amò
Come vost fiöl; tegnim per servitùr.
Ma 'l bobà 'l ciamè sübet i faméi,
E'l ghe disè: Portè i vestìč piö bei;

Porté l'anèl, le scarpe; zó consèl

Sö, come l'era 'n prima ch'el néss via;

Nè a tő ön vedèl bel grass, fè prest, copèl;

Voi che mangiome e steme en alegria;

El m'era mort, e l'è resössitàt,

Gh'ie perdit ön më fiöl, e l'ò trovȧt.

El tornè intant dal ciòss el fiöl piö grant, Che i era zà reàč a mez desnà;

E a stà de föra, ché s'sintìa töt quant
El gran bodéss de quel sonà e cantà,
No 'l sia capì gna' lü quel ch'el födéss;
E'l domandè a ön famèi cosa i se féss?

Quand l'à sentit, che se mangiàa ön vedel,

E ch'el bobà l'era cosé contént,

Perché l'era tornàt el sò fradel,

Enrabiat nol volia piö gna' nà dént;

E quand ch'el sò bobà per quïefàl
L'è leat so e l'è egnit lü a ciamàl,

L'è dat föra, e 'l gh'à dit: a i è tač agn
Che ve obedesse, e no m'i dat gnamò
Gna' ön cavrit de mangià coi mè compȧgn;

E a lü, che l'à fat föra tött el sò

'N le fomne, adèss ch'el vé, ghe sè copà
On vedel, e ghe dè de sto disnà!

E'l bobà el gh'à respòst: Ma té te sè
Semper con mé, car el mé fiōl; la mia
Roba l'è roba tò; ma mé gh'ìe bé
De få ön bel past e stà 'n santa alegria,
Ché mé gh'ie pers ön fiöl, e l'ò troàt,
El m'era mort, e l'è resössitat.

Cremonese.

Nell'assoluta mancanza di produzioni letterarie in questo dialetto meritèvoli d'èssere prodotte, trascriviamo, per Saggio di lingua, un brano d'una stucchévole Bosinada publicata nell'anno 1800 contro i Giacobini, ed un brano del Diálogo manoscritto, e da noi testè mentovato, fra due Serve.

1800.

Mé mel vòs imaginà,

Bosinada Cremonesa.

Che la ladra libertà
L'iva pò d'andà a feni
Con di guai da fà mori.
Ecco adèss, ecco el bel fén
Dei fanàtic Giacobén,
Che se fiva rispetà
Come tanti podestà!

Part bandit, part in presòn,
Sarat so come i capòn
A spetà la soa sentenza,
Per fà pò la penitenza
Dele soe iniquità;
Vel possives figürà!

Vòster dan, se gh'ì di guai!
Imparé, toc de sonài,
A fà ment a di birbant
Che fa guera fina ai Sant;
Imparè a fà i prepotènt,
A robà l'or e l'argent
Ale case del Signór,
E levaghe anca l'onor;
Toc d'indègn, senza pietà
Andè adèss a venerà
Quel bel vòster capital,
La brïola in sima al pal.
Andè adèss a despojà
Le famiglie, e fave dà

« IndietroContinua »