Immagini della pagina
PDF
ePub

g equivale al suono dolce della stessa lèttera in germe, giro,

[ocr errors][ocr errors][ocr errors][merged small][ocr errors]

aggiungere.

al suono delle sc unite in scemare, scimmia, scimitarra.

al suono francese delle j e g, in joli, bijou!, genre, plonger.

quando non è preceduta da c, o da 9, è segno

aspirazione.

di

Gli accenti in generale sègnano ancora il posto, nel quale deve posare la voce. L'accento circonflesso dinota suono prolungato.

Abbiamo poi premessa la versione italiana della Parábola, per agevolare ai meno periti nei varii dialetti l'interpretazione delle altre, non che per renderne più fàcile il confronto.

LINGUA ITALIANA.

11. Un uomo aveva due figliuoli ; | e vestitelo, e mettètegli un anello in 12. E il più giòvine di loro disse dito, e delle scarpe ne' piedi;

al padre: Padre, dammi la parte dei beni che mi tocca; e il padre sparti loro i beni.

15. E, pochi giorni appresso, il figliuol più giovane, raccolta ogni cosa, se n'andò in paese lontano, e quivi dissipò le sue facoltà, vivendo dissolutamente.

14. E, dopo ch'egli ebbe speso ogni cosa, una grave carestia venne in quel paese, tal ch' egli cominciò ad aver bisogno;

13. Ed andò, e si mise con uno degli abitatori di quella contrada, il quale lo mandò a' suoi campi a pasturare i porci.

16. Ed egli desiderava d'èmpiersi il corpo delle silique, che i porci mangiavano; ma niuno gliene dava.

17. Or, ritornato a sè medèsimo, disse: Quanti mercenari di mio padre hanno del pane largamente, ed io mi muojo di fame.

18. Io mi leverò, e me n'andrò a mio padre, e gli dirò: Padre, io ho peccato contr'al cielo, e davanti a te; 19. E non son più degno d'èsser | chiamato tuo figliuolo; fammi come uno de' tuoi mercenari.

20. Egli dunque si levò, e venne a suo padre; ed essendo egli ancora lontano, suo padre lo vide, e n'ebbe pietà; e corse, e gli si gettò al collo, e lo baciò.

21. E'l figliuolo gli disse: Padre, io ho peccato contr'al cielo, e davanti a te; e non son più degno d' èsser chiamato tuo figliuolo.

22. Ma il padre disse a'suoi servidori: Portate quà la più bella vesta,

93. E menate fuori il vitello ingrassato, ed ammazzátelo; e mangiamo, e rallegriàmci;

24. Perciocchè questo mio figliuolo era morto, ed è tornato a vita; era perduto, ed è stato ritrovato. E si mìsero a far gran festa.

28. Or il figliuol maggiore d'esso era a' campi; e, come egli se ne veniva, essendo presso della casa, udì il concento e le danze.

26. E, chiamato uno de' servitori, domandò che si volesser dire quelle cose.

27. Ed egli gli disse: Il tuo fratello è venuto, e tuo padre ha ammazzato il vitello ingrassato, perciocchè l'ha ricoverato sano e salvo.

28. Ma egli s'adirò, e non volle entrare: laonde suo padre uscì, e lo pregava d'entrare.

29. Ma egli, rispondendo, disse al padre: Ecco, già tanti anni io ti servo, e non ho giammai trapassato alcun tuo comandamento; e pur giammai tu non m'hai dato un capretto, per rallegrarmi co' miei amici;

30. Ma quando questo tuo figliuolo, ch'ha mangiati i tuoi beni con le meretrici, è venuto, tu gli hai ammazzato il vitello ingrassato.

31. Ed egli gli disse: Figliuolo, tu sei sempre meco, ed ogni cosa mia è tua; 32. Or conveniva far festa, e rallegrarsi; perciocchè questo tuo fratello era morto, ed è tornato a vita; era perduto, ed è stato ritrovato.

Tratta dalla sacra Bibbia volgarizzata da GIOVANNI DIODATI.

[merged small][merged small][ocr errors]

22. Ma' pàder l'à dit ai sò serv tór: Alto, andèm, portê chì el pü bel vesti, metighel sü, dégh l'anèl de mèt in dit, e di scarp che l'è a pé biòt;

25. E menê föra el vitel püssê grass, mazzél, e mangèm e stèm alégher; 24. Perchè stó mè fiỗ chì l'era mort e l'è resuscità; l'era pèrs e 'l s'è trova. E s'în miss a sganassà.

13. De lì a poc dì, el fiỗ minór l'àe fà sü tüt el bolgiòt, e l'è girâ fort in d'ón paés lontàn, e là, in manc de quèla, l'à bütâ via el fat sò a füria] de baracà.

14. Dopo che l'à ava trasâ tüscòss, è vegna in quel paés óna gran carestia, e lü l'à comenzâ a trovàss ai strèč;

18. E l'è andâ, e 'l s'è tacâ a vün de quel paés là, ch'el l'à mandâ in la sóa campagna a cascià föra i porscèi. 16. E 'l süssiva de impieniss el vénter cont'i giand, che mangiàven i animài; ma nissin ghe ne dava.

28. Intanta el fiỗ magiór l'éva föra a la campagna; e in del vegnì e visinàss a la cà, l'à senti a sonà e cantà á la pü bèla.

26. E l'à ciamà vün di servitor, e'l gh'à dimandà cosse gh'era de növ.

27. Costü el gh'à dit: È rivà sò fradèl, e sò pàder l'à fà mazzà el vitèl pü grass, per avèl ricüperà san e salv.

28. Alora l'è montà in bestia, e 'l

17. Tornànd alóra dénter de lü, l'àvoreva nanca andà de dént; ma sò dit: Quanti personn pagâ in cà de mè pàder l'è vegnü föra lü, e l'à comenzà påder gh'àn pan a sbac, e mi chì a pregàl. crèpi de fàm.

18. Levarô sü, e andarô de mè pàder, e ghe dirô: Pà, l'ó fada grossa in facia al ciél, e in facia a vü;

19. Mi sont pu dègn de vèss ciamâ vost fiỗ; fé cünt che sia come vün di vòster servitór.

20. E levànd sü el s'è inviâ de sò pàder. L'eva ancamò lontàn on tòc, che sò pàder el l'à vedû, el s'è inteneri de compassión, el gh'è córs incontra, el gh'à trà i braš al col, el l' à basâ sü.

21. El fiỗ el gh'à dit: Pà, l'ó fada grossa in facia al ciél e in facia vostra; mi sont pü dègn de vèss ciamâ vost fio.

29. Ma quel' òlter l'à rispòst a sò pàder, e l'à dit: L'è chì di an parèč che ve servi, e che no sfalzi ón èt di vost comand; e no m'avi mai da nanc'ón cavrèt de pastegià cont i mè amis;

30. Ma dopo ch'è tornà sto fio chi, che l'à divorâ tüt el fat sò cont i sgualdrin, avì mazzá el vitèl in grassa.

31. Ma lü 'l gh'à dit: Fiỗ car, ti té sét semper insèma a mi, e tüt quel che gh'ô l'è roba tóa;

32. Ma già no se podéva con de men de fà ón disnà, e ón pô de rabadàn, perchè sto tò fradèl l'era mort e l'è resuscità; l'era pèrs e'l s'è trovà.

D. GIO. RAIBERTI.

1

DIALETTI LOMBARDI.

DIALETTO LODIGIANO.

[ocr errors]

11. Un om el gh'aveva dü fiùi; 12. E'l pü gióvin el ghé disè al påder: O pàder, dèm quel che me vegn; e sò pàder el gh'à spartit el sò. 13. E passat miga tant temp, stu fiùl l'à fài sü le so robe, e se n'andè in on paés ben lontàn, e là l'à fài fura tütt, vivènd da libertèn.

14. E dopo d'avè avüt tüt consumàt, è vignüt üna gran calestria in quel paés, e l'à comenzàt a sente la fam;

13. E lũ l'à tùi sü, e'l s'è miss a padrón con un siùr del sit, ch'el l'à mandat a fura a cürà i ròi.

16. E gh'è vignüt fin vuja de sbrasass de le giande di ròi; ma nissün ghe n'deva.

17. El gh'à pensàt sü, e l'à dit: Quanti sarvituri gh'è in cà de mè pàder, ch'i gh'àn pan de strüsà, e mi muri de fam.

18. Tudarò sü, e andarò da mè pàder, e ghe disarò: 0 pàder, ò fài un gran mal contra del ciél e contra de

vituri: Presto, portèghe i pü bei pagni, vestil sü, metighe l'anèl in dit, e on para de scarpe in pé;

23. Menem sü el vedèl püssè grass, e scanèl, e mangiém e fém festa;

24. Perchè sto mè fiùl l'era mort e l'è vio anmò; el s'era pers e l'ém trovat; e i àn comenzát a métess a tavola.

28. L'àlter fiùl el prim l'era a fura in t'i camp; quand el venè sü, e 'l füdè vesèn a cà, el sentì che i sunéven e che i cantéven.

26. El ciamè vün dei sarvituri, e 'l ghe domande cossa gh'era de nóv.

27. Quest chi el ghe respondè: È vignùt sò fradèl, e sò pàder l'à fài mazzà el vedėl el püssè grass, perchè l'è tornàt san e salvo.

28. Alora a l'è andàl in fùria, e nol voreva miga andà drente; ma l'è vignüt fora sò pàder, e l' à comenzát a pregàl.

29. Ma lü, respondènd, el ghe disè: Guardè, i èn tanti anni che ve fò el sarvitùr, mi v'ò sèmper obedit, e m'i

vū; 49. Mi mèriti miga d'ess ciamat vost | mai gnanca dài un cavret per sta coi fiùl; ciapèm almànc per vost sarvi-me tùr.

20. El tul sü donca, e'l va da sò pàder; e l'era anmò indrè, che sò pàder l'à dogiàt; gh'è sbalzàt el cur; el gh'è curs incontra, el se gh'è trài con le brazze al col, e 'l l'à basat sü. 21. E'l fiùl el ghe disè: O pàder,

ò fai un gran mal contra del ciel e contra de vü; ne som pü degn d'ess ciamat vost fiùl.

compagni in alegria;

30. E adèss, che sto vost fiùl chì, che l'à fài fura tüta la sò part con dele sgualdrine, l'è turnat a cà, ì mazzat per lü el vedèl pü bel.

31. Ma el pàder el gh'à dit: El mè fiùl, ti te sè sèmper con mi, e quel che gh'ò mi l'è tò;

32. Ma bisogneva fa un bon disna e fa festa, perchè sto tò fradèl l'era mort, e l'è vio anmò; l'era pers e

22. Ma el pàder el ghe disè ai sar-l'ém trovàt.

Prof. C. VIGNATI.

PARTE PRIMA.

DIALETTO COMASCO.

11. On omm al gh'à avîi dü fiỗ; 12. Ol minor de sti dû l'à dì a sò pàdar: Pà, dèm la part che me toca a mi; e lü al gh'à fà fö i pari.

13. Poc dì dopo, ol fiö minór, fà sü ol fagòt de tüt coss, l'è andà a viagià in d'on paés lontàn, e là l'à bütâ via tüt ol fat sò, vivènd de porcèl.

14. Quand l'à vï fa nèt de tüt, l'è vegnü ona calestria bolgirada in quel paés, e lü al s'è trova in bisògn;

18. Donca l'è andà a servì in cà d'on sciór de quel paés-là, ch'el l'à mandâ föra in d'ona soa campagna a cürà i porcèi.

16. L'avrév mangia volontera i giànd, che mangiàvan i porcèi; ma nessun ga na dava.

17. Alora, tornâ in sè, l'à dì: Quanti servito in cà de mè pàdar gh'àn del pan a uf, e mi chi möri de la fam.

18. Levarò sü: andarô da mè pàdar; ga dirô: Pà, ò falå, ò offendű ol Signór, e pö anca vü;

19. Sont minga dègn de portà ol nom de vòstar fiỗ; ciapèm almànc comè vün di vòstar servitó.

servitó, e, scià, l'à dì, portègh chi on bel vestì, mettigal sü; mettigh in sül dì on bel anèl, e mettigh sü on bon para de scarpe;

23. E pö mazzè giò on vedèl ben grass, paregè on bon disnà, vüi che stàgom alégar;

24. Parche sto pòvar fio l'era mort e l'è ancamò viv; l'avia perdû e vedil chì. E s'in mettü drè a paccià.

28. L'òltar fio l'era fö in campagna, e in del tornà, quand l'è stà lì press a cà, l'à sentì a sonà e a cantà.

26. L'à ciamâ vün di servitó, e 'l gh' à domandâ, cosa l'era tüt quel frecàs.

27. E lü al gh'à respondû : L'è tornâ a cà sò fradèl, e 'l sò pàdar l'à fâ mazzà on vedel di più grass, parchè l'è tornâ san e salv.

28. A queschi alora gh'è ciapâ bischizzi, e'l voreva minga andà de dent; donca ol pàdar l'à bognå andà de föra lü, e l'à scomenzâ a pregàl.

29. Ma lü al ga diseva: Mi son stà bon tanti an, v'ò sèmpar übidi in tüt e per tut; e m'avì mai dà on straš d'on cavret de god insema ai mè compàgn;

30. E sto slandrón, che l'à bütâ via tüt coss coi strasciòn, al ven a cà, e sübat giò se mazza on vedèl di più

20. E dit-e-fat al solta în pè, e l'è tamonà vers a cà del sò pàdar. L'era ancamò de rivà là, e 'l pàdar, vedèndal de lontàn a vegni, l'à abiü compassión, e giò al gh'è curs incontra, | bei. al gh'à bütâ i braš al còl, e 'l l'à basâ sü.

21. Ol fiỗ al gh' à dì: Pà, perdonèm, ò falâ, v' ò offendü vü e 'l Signór; no mèriti minga ol nom de vòstar fio.

34. Ma Iü al gh’à respondu: Car ol mè fiỗ, ti t'à sèmper stâ con mi, e tüt quel che gh'ò mi l'è tò;

32. Bosognava ben che fàssom on zig de letizia, parchè ol tò fradèl l'era mort e l'è risciüscitâ; l'era perdû e 22. Ma ol pàdar al s'è voltà là coi l'è tornâ a cà.

P. GIUSEPPE TEGLIO.

« IndietroContinua »