Immagini della pagina
PDF
ePub

DIALETTO DI GROSIO (Valtellinese).

11. Al gh'è stač ün òmen ch'el gh’éva dŭ mattèi;

12. El püssè piscén l'à did al padri: Padri, dem la mia part de quel che m' tóca; e lü el g'à partì la roba. 13. Dopo un pitt de temp, el püsse gióen là ramascè tütt quel ch'el gh'éva, e pō l'è andač in t'ün paés lontan, e ilò l'à consümè tüta la soa fagoltà, a viver insì da ligòz, e andà a badènt.

14. E sübet che l'à biü consume tütt, l'è vegnü in quel paés üna gran fam; e ilora l'à scomensè a provà üna gran barlocca;

13. E l'è andač faméi in bàita d'ün sciór de quel paés, e a 'l l'à mandà in t'i sè loc a pastürà i porscèi.

16. El s'è ridüč tant in misèria, che l'aréss majè fin i giànd che majava i ción; ma negün gh'én dava.

17. E ilò l'è tornè in sè stess, e l'à dič: Quaně faméi, che màngen el pan in chè del mè padri, e mi chilò möri de la fam.

18. Või tom ia de chilò, e või andar in chè de mè padri, e või dig: Padri, mi ò pechè contra el siél, e contra vũ;

[ocr errors]

22. Ilora el padri l'à dič ai sè servidór: Andén prèst; tolè fò el püssè bel vesti che gh'è in chè, e mettèghi sü; portè ün anèl e mettèghi sü; mettègh sü anca ün bel para de scarp;

23. E tolè ün vedèl grass, copèl, ch'em possa mangiar e fà festa;

24. Perchè sto mè fiól l'éva mort, e adèss l'è resüscitè; l'éva perdü e l'ò trovà; e i à scomensè a fà üna gran festa.

23. Ilora el fiól püssè vèč, che l'era in t'el chèmp, e ch' el tornava a chè, l'à sentì a sonà e a cantà;

26. L'à ciamà ün servitó, e al gh'à domandè cossa che l'éva quel bordeléri.

27. El servító el gh'à dič: El tè fradèl l'è tornà, e 'l tè padri l' à copà ün vedèl grass, perchè el l'à trovà san e salv.

28. E lü l'à ciapà tant la ràbia, ch'el voleva miga andè in chè; ilora el padri l'è andàč fò, e l'à scomensè a pregàl, che l'andass int.

29. Ma lü el gh'à respondü: Vü séf, che v'ò servi tanč agn, e no v'ò mai fač gnà crià contra quel che comandàov, e no m'é mai dač bessì un chissòt o ün caurèt, che podèss mangial

19. No son miga dègn d'èsser ciamà per vos fiól; ma mettèm bessi nel nü-coi mè compàgn; mer di vos faméi.

20. E l'è levè sü, e l'è andač dal sè padri; e denènt ch'al vnéss a chè, el padri el l'à vedü ün bel tòc da lontàn; el s'è metü a compassión, el gh'è andač incontra, e 'l l'à brascè sü.

21. El fiól ilora el gh'à dič al padri: Padri, mi ò pechè contra el siél, e v'ò offendü; no son miga dègn da ésser ciamà per vos fiól.

30. E quel alter vos fiól, che l'à forni tüta la soa part a viver da lüssüriós, per lü éf scanà ün vedèl grass.

31. Ilora el padri el gh'à dič: Véta, el mè fiól, ti sét sèmper insèm a mi, e quel che gh'ò l'è tè;

32. Ma adèss ò de stà alégher e fà past, perchè sto tè fradel l'éva mort e l'è resuscitè; l'éva perdü, e l'èm trová.

N. N.

Dialetto di Bormio (Valtellinese).

11. Un omen el gh’avéa döi fiöi; 12. E 'l plù gióen de quì al gh'à dite al på: Pà, dam la part de roba che me toca; e lu 'I gh'à sparti la roba. 13. E poc di dop, mess insema tot, al fiël plù gióen lè gì in un paés lontàn, e lì l'à sciòlt al fat sè, a far al putanèir.

14. E dopo che l'à avù consumà tot, l'è vegni fòra una gran penùria in quel paés, e l'à scomenzà a sentir la misèria;

18. L'è gì, e 'l s'è metà con un de qui de quel paés, ch' el l'à mandà fora | in un sè löc a past coi porcèi.

16. E 'l desideràa de impleniss ol se ventro deli gianda, che i mangiaan i porcèi; ma nigùn i gh'en daan.

17. Ilora, tornà in sè stess, l'à dit: Quang lorent in bàita del mè pà i gh'àn pan finchè i n'vólen, e mi crapi de la fom.

18. Toröi su, e varöi col mè pà; e ghe diröi Pà, èi fèit mal contra al Signór e vers a ti;

19. Ne som plù degn d'èsser ciamà tè fiöl; accètum come un di töi lorent.

20. E l'à töit su, e l'è vegnì del sè pà. Quand che l'era anmò de lontàn, al sè pà al l'à vedù, e 'l s'è movù a compasción, al gh'è cors incontra, al gh'à butà i brèč al col, e 'l l'à bažà

su.

21. Ilora el fiól al gh'à dit: Pà, èi feit mal contra al Signór, e vers a ti; no som plù degn d'èsser ciamà tè fiöl. 22. Ma al pà al gh'à dit coi servi

[ocr errors]

tór: Portà de long al plù bel vesti, metédighel adòss, dàdigh un anè in dèit, e calza e scarpa in di pè;

23. E menà cià un vedèl ingrascià, e mazzàdel; mangèmes e stèmes alegri;

24. Perchè sto mè fiöl l'era mort e l'è resuscità; al s'era perdù e l'è trovà; e i àn scomenzà a godéssela.

23. Intant al fiöl magiór l'era fòra per i camp, e in del vegnìr a prös a bàita, l'à senti a sonàr e cantar.

26. E l'à ciamà un dei faméi, e 'l gh'à domandà cosa che l'era sta roba.

27. E quest al gh'à dit: L'è vegnù al tè fradèl, e 'l tè pà l' à mazzà un vedel ingrascià, perchè l'è tornà san e salv.

28. Ilora l'à ciapà la rabia, e 1 volea plu ir int in bàita. Intant l'è vegni de fòra al pà, e l'à scomenzà a cercàl.

29. Ma lu, respondènt, al gh'à dit al pà: Ecco, l'è tant temp che te servi, e no t'èi mai disubedì; e no te m'as mai deit gnanca un cabrèt per godémela coi mè amis;

30. Ma apena che sto tè fiöl, che l'à maglià tot al fèit sè coli putana, l'è vegnì, t' aš copà per lu un vedèl ingrascià.

31. Ma lu al gh'à dit: Fiöl, ti teš sempri co mi, e tot quel che gh' èi mi l'è tè;

32. L'era ben necessari de mangiar e béver e star alegri, perchè sto tè fradèl l'era mort e l'è tornà viv; l'era perdù e l'è trovà.

N. N.

DIALETTO DI LIVIGNO (Valtellinese).

11 Un om l'à dõi marè;

12. El plu sción de sti döi l'à dit al sè på: Pà, dèm la part de l'eredità, ch'al ma podrò tochèm; i'l gi l'à deita.

13. E dopo ben quài dì, messa insema tota la soa roba, el plu sción de sti mare l'ara sci in un paés de lone, e iglià l'à feit ir tota la soa roba con una vita lusşuriosa.

14. I dopo che l'à feit ir tot, l'ara gnù in quel paés una gran cristia, e anca lu l'à comenzé a sentir la fom; 18. E l'ara partì, e l'ara scì iglià d'un sittadin dé quel paés; i l'à mandé nela soa vila a ir past coi porcèlgl. 16. E'l desideràa da emplis el see ventro dli gianda ch'i mangiàan i porcèlgl; e nigùn non g'en dàa.

17. Entré in sè stess, l'à dit: Quanti mercenarii ne la bàita de mè pà i abóndan de pan, e mi chiglià a mori de fom.

18. Luerèi su, e varrèi dal mè pà, e gli dirèi: Pà, èi offendu il cél e pö anca vò;

19. Già no som plu degn d'ésser clamé vos marč; tolèm come un dei vös mercenarii.

20. E alzé su, l'ara gnu dal see pà. Quando l'ara emò de löně, l'à vedù el see pà, el ge n'ara fèit pigé, e l'ara sci a saltèi intórn al col, e bascèl su.

21. I sto figliòl al gi à dit: Pà, èi offendù il ciél, e pô anca vò; già no som plu degn d'ésser clamé vos marč. 22. Il pà poi al gi à dit ai sèi ser

[ocr errors]

vitór: Fèt de bot a portèm la vest plu bella, vestil, e metèi in di li man l'énèl, e li scherpa in di pé;

23. Menè chiglià un vedèl ingrascé, mazzèl, e mangem e banchetem;

24. Pergié sto mè marè l'ara mort e l'è resuscité; l'ara perdù e l'è stèit troé; e i àn comenzé a banchetér.

23. El marč plu vegl l'ara nel camp, e quand ch'el vegnö, e ch'el s' à fà da prös a la bàita, l'à sentì a sonér e cantér.

26. I l'à clamé un dei sei servitor, e 'l gi à domandé gi ch'a l'ara sta roba.

27. El gi à respondù: L'è gnù el tè fradel, e'l tè pà l'è mazzé un vedèl ingrascé, pergié ch'a l'è troé

san.

28. Lu pö l'à clapé la rabia, e nol volö brig entrér; el see pà pö l'ara gnu de föra, e l'à comenzé a preél.

29. Ma lu l'à respondù al see pà a sto fogia: Ecco, che mi l'è teng eng ch'a v'servi, e no v'èi mai disubidì; e no m'ét mai deit un beğ da godèl insema ai mei amis;

30. Ma apena sto vos mare, che l'è maglié tot al sè coli meretrici, l'è gnù, i ét mazzé un vedèl ingrascé.

31. Ma lu al gi à dit: Figliuòl, ti t'eš chiglià con mi, e tot el mè l'è enca tè;

32. L'ara convenienza pö de mangér, e stér alegri, pergié sto tè fradel l'ara mort e l'è resuscité ; l' ara perdù, e l'è stèit troé.

N. N.

DIALETTO DI VAL PREGALLIA (Canton Grigioni

-

Vallellinese).

11. Un òm veva düi fì;

12. “A plü giùvan dgét con sè bap:

22. Ä'l bap dgét con i sò fäméi : Portä äl plü bel vaštì, ä i äl trädge Bap, dam la mè pärt da roba; ä 'l lurent, ä metèi ün änèl äl sè dét, ä dälan špartit i sè ben. scärpa ai sè pä;

13. Ä poc dì dré, cur ch'al plü giùvan vet tüt quant robacä, al get | davent in ün päés lontän, ä là 'l dissipat la sè roba, menànt na vita dešmesüräda.

14. Ä cur ch'el vet tüt fat andä, al nit na gran famina in quel päés, ä'l scomanzȧt ä sentì la misèria;

13. Alura 'l gét, ä s'metét äl servisei pet' ün da qui dal päés, ch'il mandat in t'i ́ sè fond ä cürä i porč.

16. A 'l vés dgiü güdgènt da s'podè saziä da quel ch'a mangiävan i porč; ma nägün n'i an deva.

17. Ma, s'impensànt pet sè stess, al dgét: Quanti mersenari än in la cà da mè bap gran bundiänza da pän, ä gé i mör da fam;

|

[ocr errors]

18. I m'voi levä, ä andä ter mè bap, ä ei dgéra: Mè bap, i à pacä contra 'li sél, ä dinänt da té;

[blocks in formation]
[ocr errors]

23. Ä menàm l'avdel grass, ä mäzzàl, ä 'l mangiàm, fažànt bela vita;

24. Perchè ch' a quest mè fi era mort ä l'ä resüscitä; l'era perds, e l'ä trovä; äi scomanzätan ä stä älégher.

28. Ä'l plü vèl di sè fi era fo i cämp, ä s' returnànt, ä niànt ver la cäsa, äl sentit i son ä i cänt.

26. A clamant ün dei fäméi, al dumandat cur ch' l'era.

27. A quest äi dgét: l'ä nì te frä, ä te bap à mazzä l'avdèl grass, perchè ch'a 'l l'à trovä sän ä friš.

28. Ma 'I ciapàt la rabia, ä no volét andä ent; ä'l sè bap, niànt fora, a 'l pregàt d'andà ent.

29. Ma'l respondét, ä dgét con sè bap: Vé, i t'a servi tänci an, ä mai no à mancä äi tè comànd; ä tüt-üna tü no m'à mai dač ün cävrèt, da fà bela vita con i mè amic;

30. Ma dalunga ch'aquést tè fì, ch' à fat andä la sè roba con šlėtan femna, ä nì, tü í à mazzä l'avdèl grass.

20. Ä s'levàt dunc, ä nit ter sè bap; ä niant, äne da lunč, sè bap la vdét, ä'n vét cumpasciùn, ä i curant in- 31. Ä'l bap äi dgét: Mè fänš, tü ä cùnter, ä s'bütàt äl sè col, ä 'l büadüna pet gé, ä tüt la mè roba ä tiö; ciát. 32. Ma a s'nit fä bela vita, ä stä 21. Ma 'l fìì dgét: Mè bap, i à pacäälégher, perché ch'aquést te frä era contra 'l sél, ä dinänt da té, ä i no mort, ma l'ä resüscitä; l'era perds, son plü degn d'èsser nomä te fi. ma l'ä trovä.

TRATTA DA STALDER.

DIALETTO DI VAL MAGGIA (Ticinese).

11. U jera un um con dü tosói; 12. El più piscèn de quist l'à dič | al padri: Atta, dèm al mè part da quel che m'toca; e lü l'à fèč i divisivi e u gh' l'à dèci.

13. Da lì a poc, l'à ramassào el fač sù, e u s'n' è nèč in pais da lună, e l'à raffabiào tütt coss vivènd da porc.

14. E dop ch' l'à biü fèd nèt, l'è vegnü in quel pais una gran carestia, e l'à comenzào a senti la sgajosa;

18. E l'è nèč, e l'à scercào aprèss a un sciór da quel pais, e quest u l'à mandào al bosc a cürà i pörš.

16. E u scercava da mangià i giand, ch'a mangia i pörš; ma i nu gh’dava gnanc da quii.

17. Alora l' à capì quel che l'eva fèč, e u diseva: Quanci servitùr in cà d' mè padri i mangia 'l pagn da tocal col dit, e mi son chi a crepà da fam.

18. Mi või levà sũ, või 'ndà d' mè padri, e või digh: Atta mè, a i ò mancáo col Signór e con vui;

19. ža mi no mèrit più d'ess tegnü per vös fiö; tegnim come vügn di vös fent.

20. E u s'è tìč sü, e l'è nèč dal padri. Quand l'era ancmò da lunž, el padri u l'à vedü, e u j è nèč un squè al cör, e u jè corü incontra, u jà būtèč í braš al cöl, e u l'à basào. 21. E'l fiö u jà dič: Atta bugn, mi jò mancào col Signór e con vüi ; žà | no mèrit più d'ess tegnü per vös fiö.

22. EÎ padri l'à dič ai servitùr :

[ocr errors]

Prèst, tugi scià el piü bel vestid, metìghel sü, dèi l'anèl in dit, e calzèl sü;

23. Menè chi sübat un bel vedel, tugigh' el sangu, mangèmal, fèm un debuš;

24. Parchè stu mè fiö l'era mort e l'è risüscitào; l'era perdü e u's' è truvào. E i smenzava a mangià alegramént.

28. Intant el flö majù l'era in campagna, e quand ch'o vegniva, e l'è stèč aprèss a cà, l'à sentit a sonà e a cantà.

26. E l'à ciamèč vügn di servitùr, e u jà domandào: cu jèl, ch'a jè du nuf?

27. E lü u j à dič: L'è rivào tu fredèl, e l'atta tu l' à mazzào un bel vedèl pel bugn arif.

28. E lü l'è vegnü inič, e u nu voleva gnanc' andà'n cà; su padri donca l'è vegnü fora, e l'à smenzào a pregàl.

29. Ma lü l'à rispondü a su padri : L'è tant temp che mi serviss a vü, e nu v'ò mai disübidit in nuta; e pö nu m'i mai dèè gnanc un žù da stà un pò alégar coi mè amis;

30. E dop l'è già stu balàndrug de vös fiö, che l'à fèč saltà tüt-coss coi su slandrin, à gh'ì mazzào el più bel vedèl.

31. Ma lü o j à rispondü: Sent, el mè fiö, ti ti sè sempro con mi, e quel ch'è mè l'è tö;

32. Ma u s'doveva bè fà un debuš e un festìgn, perchè stu tu fredèl l'era mort e l'è resuscitào; l'era perdü e u s'è truvào.

TRATTA DA STALDER.

« IndietroContinua »