Dialetto di BorGOMANERO (Verbanese). 11. Al gh'éra na botta un òmu, e casacca, e mattè sögla; mattèghi 'n l'iva dü mattàj; di 'n aneli, e cauzèlu; 12. E'l piü zuvnu du cusči l'à dič unsé a so pari: Pari, dèmi'l me tocu ch'a vènmi; e lü l'à sparté fòghi la roba. 23. E nè tó sübtu 'n bel vidè, mazzèlu, mangiuma, e fuma na racconchiglia; 24. Parché ust mè mattu l'era mör truvàlu. E i àn smanzâ la šavaròtta. 28. Al prümmu di dü mattài l'era fò 'n t' un campu; e 'n t' al gnì cà, quand l'è stač a riva, l'à santö ch'i sunavu, e ch'i cantavu. 13. Da là poc tempu, ust matù l'àtu, e l'è risüscitâ; l'era persu, e i ò tirà riva tut cul ch' l'iva tucàghi, e l'è nač via a stimma luntàn luntàn, e I'à mangia 'l fat sö cun al svaldrini. 14. E quand l'à biö’ngüalâ tüt cussi, l'è gnöghi na gran carestia 'n tu cul paisu, e lũ l'à smanzà a véi da bsögnu; 13. E l'è nač inà, e l'è tacassi tacà n'omu dũ cũ siti là, ch' l'à mandàlu a varde i puršei in t' la sö campagna. 16. E l'iva vòja d'ampini la panša dal' giandi ch'i mangiavu i nimài; ma 'nzun dàvagu. 17. Quand l'à biö tirà cà 'l có, l'à dič unsé tra d'lü: Quanci sarvitùi a cà d'mè pari i àn pan fin ch’i vòlu, e mé chilò i crapi d'la fami. 18. I lévarò sö, e i narò cà d' mè pari, e i diròghi: 0 pari, i ò offandö al Signór, e vü; 19. I n'merti piö da vèss ciamâ vöst fiö; tignemi comè ün di vöst sarvitùi. 20. Al leva sõ, e'l va da sö pari. L'era 'ncù luntàn, che so pari l'à vüstulu, e l'à santössi a pianži 'l cor, e l'è nàciughi 'ncuntra, l'à ciapàlu'n tal cölu, e l'à basâ sölu. 21. E 'l fiö l'à dìciughi: Pari, i ò offesu al Signór, e vü, i n' merti piö da vèss ciamá vöst fiö. 22. Alora 'I pari l'à diciu ai sö sarvitùi: Prästu, portė ša la piü bela 26. L'à ciamâ un di sarvitùi, e l'à dumandaghi, cud l'era sta roba; 27. E cul sarvitù l'à dič unséghi: L'è gnö cà vöst fradè, e vöst pari l'à fač mazzè 'n vidè bel grassu, par al güstu da vèghilu san e salvu. 28. L'è gnöghi la futta, e l'uriva gnanca nè 'n cà. E inóra l'è gnö fò sö pari, e l'à smanzâ a préghèlu da nè dénti. 29. Ma lü, rispondénti, l'à dič a sö pari: Ecu, inn tanè agni ch'i sèrvivi, e i ò mai disübidévvi 'n bottu, e vü i mai gnanca dàciumi 'n cravicchi, ch'i podiss stè légru con i mè amisi; 30. Ma dapussu ch' l'è gnö cà stü, ch' l'à mangia tüt cussi cun al plandi, mazzâ 'n vidé du cu'ngrassâ. 31. Ma lü l'à dič unséghi: Abba pu nutta; té t'è'l mè carö, e tüt cul ch'i ò, l'è tüt cuss tö; 32. Ma a n' s'pudiva parò fè d'mancu da stè légri, e fè 'n bel disnè, parchè tö fradè l'era mörtu, e l'è risüscitâ; l'era pèrsu, e l'è stač truvá. NICOLÒ E. CATTANEO. DIALETTO BERGAMASCO. 11. Ön òm el gh'ìa du flöi; 12. E 'l piö zùen de lur l'à déč a sò pàder: Tata, dèm la porsiù de sostansa ch'el me toca; e lü'l ghe divide la sostansa. 13. Dopo poc dé, ol piō zùen l'à regondit töt ol sò, e l' è 'ndač in pais lontà, e là l'à dissipàt quat al gh'ia a viv de barachér. 14. E dopo ch' el s'è majàt töt ol sò, al s'è fað in quel paìs öna carestéa gajarda, e'l comensè a èss al bisogn; 18. L'è 'ndač doca a tacàss a ü benestant de quel pais, ch'el l'à mandat fò 'n da sò campagna a fà pascolà i porsèi. 16. E là 'l desideràa de impieniss la pansa di giande ch'i mangiàa i stess suni; ma nissü gh' en dàa. 17. Turnàt in lü l'à déè: Quate bisacche in cà de mè pàder i g'à dol pà a brondós, e mé ché crape de fam. 18. Learò so, e 'ndarò de mè pàder, e ghé dirò: Tata, ò pecàt contra 'l siél e contra u; 19. Za no sò piö dègn de ess ciamàt vost fiöl; ciapém come û di vosč sguàter. 22. Ma'l pàder l'à déč ai sò servitùr: Prèst, porté ché 'l piö bel àbet, e vestil; meliga l'anèl in dit, e i scarpe in pè; 23. Méné ché ü vedèl ingrassàt, e copél, e maèm, e fèm baracca; 24. Perchè sto mè fiöl l'era mort e l'è resüssitàt; l'era pers e s'l'à troat; e csé i comensè a fà festa. 23. Ol fiöl magiùr, che l'era fò 'n di cap, in del turnà a cà, l'à sentìt a sunà e cantà; 26. Ciamȧt u di sò servitùr, el g'à domandat, cossa l'era sto bacà. 27. E lü 'l gh'à rispondit: L'è égnit tò fradèl, e tò pàder l'à copàt ü vedèl grass, perchè 'l l'à ricuperàt sano e salvo. 28. Alura al fradèl magiùr al ghe saltè la mosca, e 'l volia miga 'ndå 'n cà; e 'l pàder l'è égnit fò, e l'à comensàt a pregàl. 29. Ol fiöl l'à rispòst a sò pàder: Ecco, a mé, che l'è tace agn che ve serve, sensa mai trasgredì ü vost ùrden, no m'i mai dač gnà ü cavrèt de godìm coi mè amis; 30. E dopo che l'è égnit sto fiöl ché, che l' à majàt töt ol sò coi pōtane, ì copàt ü vedėl ingrassat. 31. Ma'l pàder el gh' à déč: Té, 'I mè sčèt, te sè sèmper con mé, e töt 20. E csé, sbalsàt in pè, 'I végnè de sò pàder; ma l'era amò de lontà, che sò pàder el l'à dögiàt; el s'è müit a compassiù, e, corìt incontra, 'I gheol mé l'è tò; s'è bötat al col, e 'l l'à basat sö. 21. Ol fiöl el gh'à déč: Tata, ò pecat contra 'l siél e contra u; za no sò piö dègn de èss ciamàt vos fiöl. 52. L'era però de giöst de god e tripüdià, perchè sto tò fradel l'era mórt e l'è reégnit; l'era pers e s' l'à catát. PIER RUGGER DE STABELL. DIALETTO CREMASCO. 11. On òm al gh' avìa du fiỏi; 12. Al püssè zóen l'à dét a sò pàder: Pupà, dam la part che m'a vě; e lü'l gh'à spartit la sò roba. 13. Dopo qualch dé, al püssè zóen l'à fat so 'l fagòt de töt quel ch' al gh' avia, l'è andat in t'ün paés luntà luntà, e là l'à spendit töt el sò in di vésse. 14. Quan l'à avit consumȧt töt, l'è égnit una gran carestéa in quel paés, e lũ al gh'ìa miga de cumpràss da mangià; 13. Alura l' è 'ndàt da on siùr de quel paés, ch' el l'à mandat nel sò cios a vardà i ròi. 16. E lũ 'l voria impieniss la pansa cole giande che magnàa i ròi; ma nissũ gh'a na dàa. 17. Alura al s'è mess a pensà i fat sò, e l' à dét da per lū: Quanti servitùr in casa da mè padre i gh' à pà infina ch'i vól, e mé ché móre da fam. 18. Léarò sō, andarò da mè padre e gh'a dirò : Pupà, mé ò pecàt anvèrs al Signùr e 'nvèrs de té; 19. No só miga dègn che te me ciàmet po tò fiól; ma tègnem come 'n tò servitùr. 20. L'è leàt sõ, e l'è égnit da sò padre; quand l'era amò luntà, sò padre l'à vést; l'à sentit cumpassiù, el gh'è curit ancuntra, el gh'à tràt i brass al col, e 'l l'à basàt sö. 21. El fiól el gh'à dét: Pupà, mé ò pecat anvèrs al Signùr e anvèrs da té; e no sò miga dègn che te me ciàmet tò fiól. 22. Ma el pàder l'à dét ai sò servitùr: Prest, portè ché el vestit põ bel, e metighel sö, metiga sõ 'n anèl an dit, e metiga sö dele bele scarpe; 23. E menè che 'n vedel grass, e massél, ch'el mangiarèm e farèm festa; 24. Perchè sto mé fiól l'era mort e adès l'è resüssitàt; l'era perdit, e adèss l'èm truàt; e i s'è mess adré a mangià. 28. El fiól prẻm l'era a fora, e quand l'è turnat, che l'è stat arént a cà, l'à sentit a sunà e cantà. 26. L'à ciamàt on servitùr, e'l gh'à dumandat cossa che l'era quel bacà. 27. E 'l servitùr al gh'à dét: È égnit tò fradèl, e tò padre l' à massat 'n vedėl grass, perchè l'è turnàt sà. 28. Lü l'è 'ndàt an còlera, e 'l vuria miga 'ndà 'n casa; alura 'l padre l'è égnit fora, e 'l l'à ciamȧt. 29. Ma lü 'l gh'à dét a sò padre: Varda, l'è tanti an che mé te serve, ta sò sempre stat obediènt; e ta m'è mai dat ün cavrèt da mangià cui mè cumpàgn; 30. E perchè è égnit sto tò fiól, che l'à consumàt töt an d'i vésse, té t'è massåt ün vedel grass. 31. Ma 'l padre 'l gh' à dét: Sent, al mé fiól, té ta sè sempre con mé, e töt quel che g'ò l'è tò; 32. Bisognava però fà festa e alégréa, perchè sto tò fradèl l' era mort e adèss l'è resüssitàt; l'iem perdit e adèss l'èm truàt. FAUSTINO SANSEVERINO. DIALETTO CREMASCO RÚSTICO. 11. N'ùmen a'l gh’ìa du bagài; 12. 'L pỡ dóen l'à déč a sò tà: Tà, dèm la part dal mè, che m' a toca; e lü, sò tà, a'l gh'à fač tra lur le dii-e sgiù. 13. Da lé a poc dé, fač 'I fagòt da töt al sò, 'l bagài pö dóen l'è nač amvià 'n d'ön pais da luns féss, e là 'l gh' à consumàt fò töt’l sò’n stra vesse. 14. Dopo ch'el gh'à livràt da daga la fi, 'n chel pais gh'è nač na carastéa pütardia, e lü 'l s'è truàt prope'n bisogn; 22. E'l tà l'à déč ai servitùr: némo, svelte, serni fò la vesta pö reca, e matigla sö; matiga la éra 'n dal dit, i scarp an d' i pè; 23. Mané 'l vadèl pö grass e massél; sa maje e sa bie alegramento; 24. Che sto mè bagài l'era mort, e l'è resüssitàt; al s'era pardit, e 'l s'è truàt amò. E lé i à scumensàt 'I diertimét. 28. 'Ntat turna a cà l'otre bagài pö vèč che l'era a fò, e 'l sent a sunà e cantà; 26. A 'l ciama 'n servitùr, a 'l l'an 18. E gh' è ignit 'n cor da nà da jütürèga da stö budéss. dal pais, al qual a'l l'à cassat an la vela a fà 'l purchér. 16. E'l sa saràv 'nféna sadülàt co li giande di roi; ma nissü ga na daa. 17. A la fi a 'l s'è fač na rasù, e da lü 'n tar lü'l gh' à déč: Quač servitùr an ca da mè tà i gh' à 'l pà 'n bundansia, e mé só ché quase 'n pisa da la fam. 18. Narò véa da ché, narò da mè tà, e ga disarò: Tà, mé gh' ò fač '1 pacat ancuntra 'I siél, e 'ncuntra u; 19. Mé no so' pö degn da ess ciamàt vost bagài; tratèm anfurma i vosè servitùr. 20. E sensa fà tate sprolunghe, l'è nač da sò tà. 'Nsibé che l'era amò da luns, sò tà'l l'à cugnussit, gh'è ignit da caragnà, a'l gh’è curìt ancuntra, e brassàndol sö 'I l'à basat. 21. 'L bagài 'l gh'à déč: Tà, mé gh'ò fač'l pacat 'ncuntra 'l siél, e cuntra u; mé no só pö degn da ess ciamåt vost bagài. | 27. E lü'l gh' à respundit: Gh'è turnat a cà tò fradèl, e tò tà l'à fač massà 'n vadèl, perchè 'l l'à quistàt sà e salv amò. 28. E lü l'è nač tat an còlara, ch'el vuria mia nà da dét. Ilura sò tà l'è ignìt da fò a pregàl. 29. Ma lü'l gh' à respundit: I è tač agn che va serve, e gh' ò fač semp töt chel che m'ì urdenàt; e m'i mai dač gnà 'n cavrèt da god an cumpagnéa di mè camarade; 30. Ma daché gh'è ignit a cà stö vost bagài, ch'el gh'à livràt da consümà fò töt con de li done da mal fà, gh'ì massàt al vadèl pö grass. 31. Ma 'I tà 'l gh' à déč: Bagài, té t'a sè semp con mé, e töt chel che gh' ò mé l'è a' tò; 32. Ma l'era bé da giösto, che stėssem 'n pò alegramént e féssem na festiola, perchè stö tò fradèl l'era mort, e l'è resüssitàt; a 'l s'era pardit, e 'l s'è truàt amò. Prete GIOVANNI SOLERA. DIALETTO BRESCIANO. 11. On òm el gh' ià du sčèč; 12. El piō zùen el disè al sò bobà: Bobà, dèm la part de beni che me pertoca ; e lü el ga fé le parč. 13. Poc dopo el piõ zùen, fat sö töta la sò roba, el sé metè 'n viàs per ön paés lontà, e là 'l majè föra tõt el sò, en dei vésse. 14. Dopo ch'el g'à it consömåt tõt, s'è fat en quel paés öna gran caristia, e lul scomensè a troàss en bisogn; 18. E l'andè, e 'l sé metè a sèrver giù de quel paés, ch'el la mandè en dei sò camp a fà pascolà i porsèi. 16. E l'aerés volit impieni la so pansa dele taèle, che i mangiàa i sì; ma nissu gh' en dàa. 17. Tornat pò 'n lũ, 'l disè : Quač servitùr en cà de mè pàder i gh'à abondansa de på; e mẻ ché möre de fam. 18. Léarò sö, e 'ndarò da mè påder, e gh'a disarò: Bobà, ò pecat contro 'l Signùr, e contro de vó; 19. Za no sò piō dégn d'ésser ciamat vost fiöl; tignim come giù dei vost servitùr. 20. E leȧt sõ, l'andè de sò pàder. Sò påder el la vedè, che l'era amò de lons, el s'è moit a compassiù, e, corèndogh' incontra, el gh'è sbalsàt al col, e 'l l' à basat. 21. Alura 'l fiöl el gh'à dit: Bobà, ò pecat contro 'l Signùr e contro de vó; za no sò piö dégn d'ésser ciamàt vost fiöl. tùr: Zỏ prest, portè ché 'l piö bel àbit e vistil, e mitiga l'anèl en dit, e le scarpe 'n pè; 23. E menè föra ön vedel engrassàt, e copèl, e mangióm, e stóm alégher; 24. Perché sto mè fiöl che ché l'era mort e l'è resössitàt; l'era pers e l'è stat catàt; e i sa metè a taola. 28. El sčèt piö grand l'era 'n del camp, e 'n del vègner a casa, quand che l'è stat visi, el sentè a sonà e cantà. 26. E ciamåt föra ön servitùr, el ga domande, che noità gh' era. 27. E lü 'l ghe rispondè: L'è riàt tò fradèl, e tò pàder l'à copat ön vedèl ingrassat, perchè 'l l'à ricuperát sà. 28. E lü l'è andàt en còlera, e nol' volia andà dént; ma sò pàder l'andè föra, e 'l se metè a pregàl. 29. E lü'n risposta 'l ghe disè: Vardè, l'è tač agn che va serve, e no v'ò mai disübidìt; e vó no m'i mai dat gnà 'n cavrèt per godìmèla coi mè camerade; 30. E adèss che quest' alter che ché, che l'à majàt föra 'l sò cole done, l'è tornàt, i copàt per lü'l vedèl ingrassàt. 31. E'l påder el gh'à rispòst: Car el mè sčèt, té te sè sèmper con mé, e quel ch'è mé l'è tò; 32. Bisognàa fà past e godisela, perchè sto tò fradèl che ché l'era mort e l'è resössitàt; l'ìe pers e l'ò 22. Ma 'l påder el disè ai sò servi- | catàt. Conte LUIGI Lechi. |