Immagini della pagina
PDF
ePub

DIALETTO DI VALCAMònica (Bresciano rústico).

11. On om el gh'ìa du matèi; 12. E 'l piö zùen de lur el gh'à dit al pare: Bubà, dam la part de la sostanza che m'toca; e lü l'à diidit a lur la sostanza.

13. E poc dé dopo, el fiöl piö zùen, töt sö töta la so roba, l'è 'ndàt en d'ün pais lontà, e là l'à consömàt el fat sò a godisla.

14. E dopo i consömåt töt, el gh'è gnit öna gran caristia en quel pais, e lü l'à scomensat a pati;

[ocr errors]

22. E'l' pare 'l gh'à dit ai servitùr: Prèst, mitiga 'ndòs la piö bela gipa; mitiga l'anèl en dit, e i laùr en d'i pè; 23. E menè che 'l vedèl ingrassat, cupèl e mangiómel, e stóm alégher;

24. Perchè sto mè matèl l'ira mort e l'è resüssitàt; l'ira pers e s' l'à troàt. E i s'è mess drè a fà 'l past.

28. El sò matèl piö èc l'era en d'i camp, e 'n del tornà e gnì visì a la cà, l'à sentit a sunà e cantà.

26. E l'à ciamàt giù di servitùr, e 'l gh' à domandat cosa l'ira quela roba.

18. E l'è 'ndat a ier con giù de quel pais, ch'el l'à mandåt en d’öna sò campagna a pasturà i porsèi. 27. E lü'l gh'à dit: Tò fradèl l'è 16. E 'l gh'ìa via d'empienis el vè-gnit, e tò pare l'à cupàt ün vedèl inter de le giande ch'i majàa i porsèi; grassàt, perchè 'l l'à troàt franco. e nigù i gh'en dàa.

17. E pensando sõ, l'à dit: Quač ' laurèč en cà del mé pare i è 'n mèz al på; e mé crape de fam.

18. Oi leà sö e 'ndà de mè pare, e diga: Bubà, ò pecàt aànte 'I ciél e aànte té;

19. No so piö dégn, ch' i me dise to fiöl; tègnem compàgn d'ün tò laurét. 20. E l'è leàt sö, e l'è gnit de sò pare. E'ntàt che l'ira amò lontà, so pare 'l l'à ést, e 'l gh'à it compassiù, l'è curit, e 'l l'à brassàt, e 'l l'à basåt sö.

21. E'l fiōl el gh'à dit: Bubà, ò pecat aànt' el ciél e aànte té; no só pio dégn, ch'i me dise tò fiöl.

28. Lü 'l s'è 'nrabiàt, e'l volìa miga 'ndà de déter; ma sò pare, gnìt de fò, el l'à ciamàt.

29. E lü'l gh'à respondit a sò pare: I è tač agn che te serve, che no ta desübedesse; e mai ta m'è dat ün cavrèt de majà coi mè amisi;

30. dopo che l'è gnit sto tò fiöl, che l'à dioràt el fat sò co le porche, ta gh'è cupàt ün vedel engrassàt.

31. E lü'l gh'à dit: Matèl, té ta sè sèmper con mé, e töč i mè laùr i è tò; 32. E l'ira nesessare fà past, e stà alégher, perchè sto tò fradèl l'ira mort e l'è resüssitàt; l'ira pers e s' l'à troȧt.

GABRIELLO Rosa.

DIALETTO CREMONESE.

11. Gh'era n'òm ch'el gh'iva du | stit, e vesti sõ, metighe 'n anèl in dit, e dele scarpe ai pé;

fiói;

12. E'l pü gióven de lur el disè al påder: Pupà, dème la purziù del vòster che me tuca; e lü 'l ghé fè le part del sò.

13. Dopo pochi dé, el fiól pü gióven el tude sö töt, e l'andè in luntàn paés, e là el cunsümè töt el sò vivend da scapestrát.

14. E dopo ch' el s' avè mangiat töt, vegne na gran carestia in quel paéslà, e lü`l cuminzè a’vighen de bisögn; 13. E l'ande, e'l se metè a stà con en siùr de quel paés, ch'el la mandè fora cui nimài.

16. E lü l'aràf fina vurit impienisse la pansa cun le giande che mangiava i nimài; ma nissön ghe na diva.

17. Alura turnàt in lü, el disè: Quanti servitùr in cà de mé pàder i gh'à del pan da trà 'nsö; e mé chì mori de fam.

18. Tudarò sö, e andarò da mé pàder, e ghe dirò: Pupà, ò pecàt contra 'l siél, e in faccia a vó;

19. Ne sont po degn d'èsser ciamåt vòster fiól; tegnime cume ön di vòster servitùr.

20. E'l tudè sö, e'l végnè da sò påder. L'era anmò da luntàn, e 'l pàder el la vede, e 'l na sentè cumpassiù; el ghe curè 'ncontra, el ghe trè i brazz al col, e 'l la basè sö.

[ocr errors]

23. E menè chì el vedèl pü grass, mazzèl, e mangiùm e stùm alégher; 24. Perché ste mé fiól chì l'era mort, e l'è resüssitàt; l'era pers e 'l s'è truvàt; e i cuminzè a mangià alégramént.

28. El fiól magiùr po l'era a fora, e quand el végnè, e ch'el füdè a prof a casa, el sentè ch'i sunava, e ch'i cantava.

26. El ciamè ön di servitùr, e 'l ghe dumandè cussa l'era.

27. E lü 'l ghe disè: È rivàt sò fradèl, e sò pàder l'à mazzat en vitèl grass, perché 'l gh'è turnàt anmò san e salf.

28. E lü l'andè in còlera, e 'l vuriva miga 'ndà 'n cà; e sò pàder el venz fora, e 'l cuminzè a pregàl.

29. E lü, rispondènd a sò pàder, el ghe disè: L'è chì tanti an che ve servi, e ò sèmper fat nè pö nè men de quel ch'i vurit; e pür ne m'i mai dat gnanca en cavrèt da gòder cui mé amich;

30. Ma mala pena che l'è rivàt sto vòster fiól chì, ch'el s'è mangiat töt cun le done de mond, söbit gh'i mazzàt en vitèl grass.

31. E lü'l ghe disè: Té, fiol mé, te sè sèmper chì cun mé, e töt quel che g'ò de mè, l'è anca tò;

32. L'era po ben de giöst d'avighe göst e de stà alégher, perché ste to

21. E' fiól el ghe disè: Pupà, ò pecat contra 'l siél, e in faccia a vó; ne sont pö dègn d'esser ciamàt vò-fradèl chì l'era mort e l'è resüssister fiól. tàt; l'era pers e 'l s'è truvat.

22. Alura el påder al disè ai sò servitùr: Purtè söbit chi el pö bel ve

Ing. ELIA LOMBARDINI.

[merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][ocr errors][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][ocr errors][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][ocr errors][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][ocr errors][merged small][merged small][ocr errors][merged small][ocr errors][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small]

PARTE PRIMA.

Ai. V. T.- Ei. Mil. Sì.

Aidù. Br. Adesso.

[ocr errors]

bindos. Cece. Lat. Ervum. Pisello..

Alò. V. Anz. (Affermazione) Sì, farò; Arella. Gen. Canniccio, graticcio.

Auläma. Si, faremo. Albaröl.Br.Vitello da uno a due anni. Allamine. Mil. Grido di gioja popolare in occasione di nozze. Alp. Gen. Pastura sulla montagna, con ricovero per le mandre.-Gael. Alp, ailp, Eminenza; - Ar. Alb., Mucchio. Amada. Com. Zia. V. V. e V. M. Anda. - Mil. Ameda e Medin;presso Como. Midin. D. Or. Mèda. V. Anz. Amla, Àmia.V. Cav. Nena.-V. T. Menona (sign. Zia paterna). - L. Amita.-Gr. Nan

ne.

[blocks in formation]

Ampi. Mil. Afa, difficoltà di respiro. Tras. Noja. Ancona. Gen. Tavola o tela dipinta. Andigher. Br. Cànapo. Anghel. V. Cav. Agnello.

Anta. Gen. Sportello, imposta, anteserratura.

L. Arundo?

A rènt. Gen. Vicino, rasente.
Argià div. V. M. Guaime.
Arlia. Mil. e Mant. Rilia, ubbia, su-
perstizione.

Arsèla. Mil. Nicchia, guscio, conchiglia. Bret. Hars. Difesa. Arsia. Br. Beccaccia, acceggia. Artanita. Br. Pamporcino.- Gr. A rtos. Pane.

Asca. Mil. Senza. - L. Absque. Ascandiš. Mil. Pigro, poltrone. Ascara, àscher. Br. Spavento, pauAscher in Br. sign. ancora Duro, difficile.

ra.

Asfor. Br. Zafferano falso. Asist. V. V. Conca del latte. Assinènto. V. V. Assaissimo. La desinenza ento in questa Valle serve a formare il grado superlativo, dicendosi bonento per buonissimo, belento per bellissimo. Pare che un tempo fosse ancora usala allo stesso modo nelle nostre Provincie, ove ancora dicesi in varii luoghi Novènt per nuovissimo, Nudènt per nudissimo, ed altri.

Antesin. Mil. e Com. Piccolo agone Assos sèn, Sossèn. Mil. Molto, a

(specie di pesce).

suo senno.

Antù. Br. Lo spazio compreso tra Astòrg, Storg, Stolč. V. T. Gallo due filari di viti. - Bret. Ant. Pl. Antù.

Aola. Br. e Mant. Lasca (specie di pesce).

Aper. V. T. Steccato che sèpara la stalla dal fenile. - Cael. Aparan. Ingl. Apron. Steccato, recinto. Após. Mil. - Apös. Br. - Apùs. Cr.° Dietro, dopo. - L. Post. Apröf. Mil. e Br. Appresso. Arbión, erbión. Mil. e Pav. - Arbei, erbèi. Com. e Verb. Piselli. Gael, Arbhar. Biade. - Gr. Ere

[ocr errors]

L. Tetrao urogal

montano.
lus. It. Astore. - L. Astur. Au-
gello di rapina. - Gael. S tor. Ru-
pe; onde Storg sarebbe alpestre,
montano.

Atta. V. M. Padre. - M. Got. Atta.-
Alb. Ate. Bas. Aita. Gael.
Athair.

[ocr errors]

[ocr errors]
[ocr errors]

Aurizi, Orizi, Urizi. Tic. Uragano. Bor. Orivi. Rom. Aurizi. Àvas, àves. Gen. Vene d'aqua sorgiva-Bütan i àves. Sgòrgano le sorgive.

« IndietroContinua »